Els psicòlegs avisen: "Més temps a les xarxes suposa més aïllament i més possibilitat de trastorns mentals"

Els psicòlegs de diversos centres sanitaris del grup Ribera, davant els regals de milers de dispositius electrònics que han portat el Pare Noel i els Reis Mags a les llars, avisen que "més temps a les xarxes socials i internet suposa un major aïllament i més possibilitat de desenvolupar trastorns mentals". 

L'equip de psicòlogues de l'hospital Ribera Polusa i la Clínica Santo Domingo Polusa, Lucía Arza, Cristina López Mouriz, Lucía Fernández i Belén Vázquez, assegura que "la pràctica clínica demostra que les taxes d'ansietat i depressió als joves han augmentat considerablement en els darrers anys, i les xarxes socials provoquen que aquesta simptomatologia empitjori". "Utilitzar diàriament plataformes i aplicacions d'internet, veure amics o ídols gaudint activament de festes o eternament de vacances en imatges poc realistes genera la sensació que s'estan perdent coses d'un món falsament idíl·lic”, expliquen, fet que suposa “un perill per a la seva autoestima i pot arribar a manifestar-se en forma de trastorns emocionals com ansietat, estrès i depressió, entre d'altres”. 

En aquesta línia, psicòloga infantojuvenil Mercedes Maruenda recorda que la Intel·ligència Artificial és una tecnologia que forma part de les nostres vides des de fa anys, com les recomanacions a les plataformes de televisió o música, oa les xarxes socials, encara que està adquirint més presència en diferents àmbits. Però afegeix que “atès que la IA ens “facilita i guionitza” el camí a seguir, en els nens això pot afectar a nivell cognitiu i emocional, a més que limita la imaginació i la creativitat, per no parlar de la dependència que genera, per la multitud d'estímuls que ofereix”. 

A més, afegeix, "la dependència pot aïllar-los del món real, en una etapa en què són fonamentals les relacions amb el grup d'iguals, i limita un desenvolupament emocional saludable. A l'era de la Intel·ligència Artificial, les psicòlogues de Ribera Polusa insisteixen en la importància de l'educació digital i emocional per ajudar, sobretot els menors, a protegir-se de les conseqüències negatives de les publicacions falses i no ser manipulats per aquest tipus de continguts. 

En la seva opinió, és "clau" també mantenir una comunicació oberta pares-fills, validar les seves emocions i oferir-los suport sempre que ho necessitin, a més de "ensenyar-los a conèixer i valorar les seves pròpies qualitats i èxits, independentment de l'aprovació dels altres, enfortint la seva autoestima, i ensenyar-los la importància de gestionar la seva privadesa "Així, recomanen, a més, fomentar el pensament crític, localitzar fonts d'informació "segures i fiables, valorar diferents punts de vista i promoure sempre el respecte als altres". "Perquè el menor reaccioni davant de les fake news de manera crítica, reflexiva i prudent és clau que li ensenyem aquests recursos, analitzem junts possibles notícies falses i facilitem lectura de continguts adequats a la seva maduresa, amb l'objectiu que arribi a ser autònom, i pugui diferenciar entre un engany i una notícia real", asseguren. 

No obstant això, més de la meitat de menors d'entre 6 i 11 anys (un 57%) ja passa diverses hores a la setmana amb aquest tipus d'entreteniment. a internet i les xarxes socials. Davant aquesta situació, les especialistes assenyalen que l'adolescència "constitueix una gran finestra de plasticitat neuronal, on el cervell es desenvolupa per ser més eficaç. Aquesta flexibilitat, deixa els joves més exposats a influències externes, com ara la manipulació d'imatges, vídeos i àudios, inclosa la intel·ligència artificial, causant de vegades confusió i afectant-los emocionalment”. 

Per la seva banda, Juan Pablo López, psicòleg especialitzat en addiccions de Ribera Hospital de Molina, assegura que “estem veient un augment alarmant de nens que arriben a les nostres consultes amb problemes per deixar els seus dispositius, manifestant agressivitat, irritabilitat i dificultats en la seva relació amb els seus pares i, en alguns casos, una disminució o retard en el desenvolupament del llenguatge”. P

Pomba Liñares, psiquiatre i pediatre, i Mónica Villar, psicòloga sanitària i neuropsicòloga, estan al capdavant de la Unitat de Psiquiatria i Psicologia Infantil de l'hospital Ribera Povisa, i asseguren que en els darrers anys han augmentat gairebé un 50% i s'han agreujat els problemes de salut mental en nens i adolescents, amb més símptomes depressius, autolesions i conductes suïcides.

 Expliquen que el Covid i els mesos d'aïllament i restriccions per al contacte social han influït, però la situació no s'ha revertit després de tornar a la normalitat en tots els àmbits.”Aproximadament la meitat dels trastorns mentals tenen el seu debut abans dels 18 anys", explica la doctora Pomba Liñares, que remarca la rellevància de la detecció primerenca: "El reconeixement precoç i el maneig adequat de les primeres manifestacions clíniques pot determinar un canvi essencial en el curs i el pronòstic de les malalties mentals", subratlla.