Analitzen un asteroide que podria col·lidir amb la Terra en 100 anys, segons l’IAC

Una investigació en què participa l’Instituto de Astrofísica de las Canaries (IAC) analitza l’objecte 2023 FY3, un asteroide que segueix una trajectòria similar a la de la Terra i amb la que, segons les dades disponibles, podria col·lidir durant els propers cent anys, encara que per la seua mida no es considera una amenaça major.

En l’estudi, en el qual també participa la Universidad Complutense de Madrid, incrementa "l’escàs coneixement" que, segons una nota de l’IAC, es té sobre els Arjunas, que formen el cinturó d’asteroides més proper a la Terra.

Descobert l’abril de 2023 per altres investigadors, en l’estudi publicat recentment a Astronomy & Astrophysics se suggereix que 2023 FY3 és en realitat un fragment d’un Arjuna més gran. 

Aquest estudi s’inclou en un projecte a llarg termini liderat per la investigadora de l’IAC Julia de León i l’objectiu del qual és l’estudi detallat d’objectes propers a la Terra recentment descoberts que tinguin perill de col·lisió amb el planeta.

"Ens interessen en particular els asteroides amb mides entre 100 metres i 1 quilòmetre, que són els que podrien causar danys a nivell regional en l’hipotètic cas d’un impacte," aclareix De León.

2023 FY3 mesura 5 metres, i encara que la seua petita mida fa que no pugui considerar-se com una amenaça per al planeta, les dades disponibles suggereixen que podria arribar a col·lidir amb la Terra durant els propers 100 anys.

"Ara sabem com és la composició de la seua superfície, tenim una idea bastant precisa de la seua mida, sabem que rota ràpidament i això afavoreix que puguem catalogar-lo com un possible fragment d’un asteroide major, i també sabem que ha estat sotmès a una ressonància orbital amb el nostre planeta", explica Raúl de la Fuente Marcos, investigador de l’UCM.

La part observacional de l’estudi (espectrometria i fotometria) s’ha dut a terme des dels observatoris de les Canàries i en concret les observacions espectroscòpiques s’han realitzat a l’Observatori del Roque de los Muchachos, amb el Gran Telescopio Canarias (GTC).

"Necessitem telescopis de gran obertura, com el GTC, per poder estudiar la composició d’objectes tan petita com 2023 FY3", comenta De León. L’estudi de la corba de llum de l’objecte s’ha realitzat des de l’Observatori del Teide per mitjà del recentment inaugurat Telescopio Gemelo de dos metres (Two-meter Twin Telescope o TTT).

La durada de l’anàlisi va ser de dos mesos, entre març i abril de 2023, una vegada que el descobriment es va fer públic, informa l’IAC en la seua nota de premsa.

La part dinàmica de l’estudi s’ha realitzat a l’UCM per mitjà de simulacions numèriques d'N-cossos dins del grup d’investigació AEGORA, de la Facultat de Ciències Matemàtiques.

A més de l’IAC i l’UCM, també participen en l’estudi Grantecan (Gran Telescopio Canarias) i Light Bridges S.L.