Científics xinesos clonen amb èxit una mona rhesus

La primera clonació exitosa de primats la va aconseguir un grup de científics xinesos el 2018, gairebé 22 anys després -i amb la mateixa tècnica- del conegut cas de l’ovella Dolly. Ara, el mateix equip liderat per Zhen Liu i Qiang Sun ha aconseguit clonar una altra espècie, una mona rhesus que va sobreviure més de dos anys.

Els investigadors suggereixen que aquest nou èxit, per al qual es va desenvolupar un mètode que va proporcionar a l’embrió clònic en desenvolupament una placenta sana, permet avançar en la comprensió dels mecanismes de la clonació en primats i podria ajudar a millorar en un futur l’eficiència del procés, que fins ara és extremadament baixa. Els detalls de la clonació de la mona rhesus (el 2018 van copiar dos mones cranc) es publiquen aquest dimarts a Nature Communications.

Una clonació fa més de dos dècades

La famosa ovella Dolly va nàixer el 5 de juliol de 1996 i va ser el primer mamífer clonat a partir de cèl·lules adultes gràcies a una tècnica ideada per Ian Wilmut i els seus col·legues de l’Institut Roslin d’Edimburg. No obstant, el món no ho va saber fins al febrer de 1997. La seua publicació a Nature aquell any va suposar el punt de partida de la clonació d’altres mamífers (vaca, porc o gos), "un lent degoteig que demostrava les dificultats intrínseques de cada espècie, amb característiques diferents de la seua biologia de reproducció, necessàries per adaptar el mètode original desenvolupat per clonar l’ovella Dolly", assenyala el científic Lluís Montoliu, que no participa en la investigació.

El mètode de clonació es denomina en realitat "procés de transferència nuclear de cèl·lules somàtiques" (SCNT en les sigles en anglès) i consisteix a reemplaçar el nucli d’un òvul, que conté l’ADN, pel d’una cèl·lula somàtica adulta d’un altre individu.

L’equip de Liu i Sun, de l’Acadèmia de Ciències Xinesa a Xangai, va adaptar aquesta tècnica per aconseguir la nova clonació. Sun recorda -en un correu electrònic- que les mones són vitals i comunament utilitzades en el camp de la investigació cognitiva i biomèdica. Per exemple, s’han utilitzat models de mones transgèniques com el de la malaltia de Huntington o models de mones modificades genèticament com el de la malaltia de Parkinson.

No obstant, apunta a EFE Sun, és molt difícil obtenir models de mona nèticament idèntics, especialment per a les mones editades genèticament. "SCNT és la tecnologia per clonar animals genèticament idèntics".

Mètode sofisticat

La nova clonació es va obtenir al combinar el tractament dels embrions clonats amb l’inhibidor Tricostatina A i amb l’enzim Kdm4d, ambdós utilitzats ja en l’anterior de les mones cranc i encaminats a alterar l’estat epigenètic dels embrions, explica Montoliu, del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), a Science Media Centre, una plataforma de recursos científics per a periodistes.?

Ho fan amb un sofisticat mètode de reemplaçament del trofoblast, les cèl·lules que envolten la massa interna cel·lular al blastocist -embrió d’uns cinc dies- i que més tard donaran lloc a la placenta. En els experiments, es van activar un total de 113 embrions clonats de rhesus i en van transferir 11 a 7 femelles, de les quals dos es van quedar embarassades; finalment va nàixer una cria, detallen a l'article.

L’eficiència va ser semblant a la de processos anteriors, fins i tot menor: un animal clonat que va sobreviure a partir de 113 embrions inicials (eficiència de menys de l’1 %). En el cas del rhesus, només un estudi havia aconseguit clonar cèl·lules somàtiques, però l’animal no va sobreviure al naixement. Ara l’exemplar, que els investigadors van anomenar 'ReTro', va aconseguir viure dos anys.

Para José Manuel Baptista, catedràtic de Biologia Molecular de la Universidad Complutense de Madrid, es tracta d’un avenç important del coneixement. El resultat, recalca a EFE, posa en evidència que per al desenvolupament embrionari normal i saludable hi ha un bon nombre d’elements epigenètics tant de la mare com de la cèl·lula embrionària.

Els canvis epigenètics afectin al funcionament dels gens i tenen a veure amb l’entorn on viu la cèl·lula. A diferència dels canvis genètics, aquests són reversibles i no modifiquen la seqüència de l’ADN, però poden canviar la forma en què l’organisme llegeix aquesta seqüència. "Crec que aquest estudi ajudarà a investigar altres elements epigenètics més específics relacionats amb la reproducció assistida tant en animals com en humans, que han de ser compresos."

En aquest sentit, Qiang Sun diu a EFE que poden existir anomalies epigenètiques per corregir. "En el futur ens centrarem en les estratègies per millorar la taxa d’èxit de la SCNT en primats". Clonació humana" Tant la clonació del macaco cangrejero ('Macaca fascicularis') com la del rhesus ('Macaca mulatta') demostren dos coses, apunta Montoliu: és possible clonar primats i, no menys important, és summament difícil tenir èxit amb aquests experiments, amb eficiències tan baixes, "novament descartant la clonació d’éssers humans".?

Aquests experiments no haurien pogut fer-se a Europa.

La legislació sobre experimentació animal prohibeix l’ús de primats no humans tret que l’estudi estigui encaminat a investigar una malaltia greu, mortal, que afecti éssers humans o la mateixa|pròpia espècie de primats, que no és el cas d’aquest experiment.?

Per a Bautista, la investigació posa en el debat a més el concepte de l’estatus moral dels primats ja que d’una banda és un model excel·lent de malaltia humana, mentre que el seu ús en la investigació pot ser discutit|controvertit i èticament problemàtic, sobretot si danya l’animal. L’investigador subratlla que ja existeixen controls i coincideix amb Montoliu en la claredat de les lleis europees.