El que la ciència sap de l’impacte del plàstic en la salut

La marea de pellets de plàstic a la costa cantàbrica a conseqüència de l’abocament del vaixell Toconao ha suscitat infinitat de reaccions sobre el seu impacte en la salut humana des de la política i el sector econòmic, però què ens diuen els qui realment han fet estudis científics i comprovacions?

La ciència va demostrar fa dècades que el plàstic que acaba en el medi ambient, com les 26,2 tones de boletes del Toconao o el que conté o embolica els nostres aliments o begudes, acaba penetrant al cos humà i, amb ell, els tòxics que pugui contenir.

Un informe de la Universitat d’A Coruña ha identificat fins a 14 elements tòxics en mostres de pellets recollides en una platja de Muxía. Els científics han dividit les partícules de plàstic trobades a gairebé tots els òrgans, teixits i membranes del cos humà en dos tipus: microplàstics (de menys de 5 mil·límetres) i nanoplàstics (amb diàmetres inferiors a 0,001 mil·límetres).

Encara que per als ritmes del coneixement científic l’impacte del plàstic en la salut és un camp on gairebé tot està per descobrir, aquestes són algunes de les evidències clau:

En placentes i llet materna

Molts nadons ingereixen microplàstics des que estan formant-se al ventre de la mare, i/o els beuen a través de la llet materna, segons van demostrar dos investigacions successives d’un grup de científics italians especialitzats en la matèria dels hospitals de Fatebenefratelli (Roma) i Bolognini (Bèrgam), i de les universitats d’Ancona i Pavía.

El primer, publicat el 2020, va trobar microplàstics a les placentes de sis dones sanes d’edats compreses entre els 18 i els 40 anys i amb gestacions normals mitjançant un estudi de la composició química i l’estructura molecular de la sang.

El segon, de 2022, va trobar microplàstics en el 75% de mostres de llet materna analitzades en 34 mares primerenques sanes.

Flueixen pel corrent sanguini

També el 2022, un projecte d’investigació holandès (Immunoplast) es va convertir en el primer en demostrar que el corrent sanguini, una espècie de 'riu de la vida' del cos humà, conté partícules micro i nanoplàstiques.

Les mostres de sang de 18 de 22 donants anònims participants en l’estudi contenien plàstic, la qual cosa, segons el parer de les investigadores que van desenvolupar un mètode analític específic per descobrir-ho, Heather Leslie i Marja Lamoree, indica que estem davant d’una "amenaça per a la salut pública".

En les profunditats del pulmó

Un altre grup d’investigadors de la Universitat britànica de Hull, a York, va constatar la presència de partícules microplàstiques en seccions molt profundes del pulmó en pacients vius que se sotmetien a procediments quirúrgics.

De 13 pacients estudiats, 11 portaven microplàstics als pulmons de fins 39 tipus diferents, sent els més comuns peces de PET utilitzades per fabricar botelles de begudes; polipropilè, utilitzat per a envasos de plàstic i canonades; i resina, sovint utilitzada com a adhesiu o segellador.

Enganyen al cervell

La seua presència en el corrent sanguini va ser la pista clau que va conduir als científics a revelar la seua capacitat per 'eludir' el control de seguretat del cervell -la barrera hematoencefàlica-, i provocar en ell un estat d’inflamació continu similar al qual creen malalties degeneratives, com la malaltia de Parkinson o d’Alzheimer.

Els investigadors van haver de recórrer a experiments en models de laboratori -tubs d’assaig, neurones conreades i models de ratolí amb parkinson- per comprovar les alteracions que provoquen els nanoplàstics al cervell -on arriben només dos hores després de ser ingerits- i observar la similitud amb les malalties neurodegeneratives.

Problemes cognitius

Per la seua part, l’equip de l’Institut d’Investigació Sanitària (IBS) de Granada, que estudia des de fa gairebé 30 anys l’impacte del Bisfenol A, ha associat nivells alts d’aquest contaminant, present a molts dels estris plàstics d’ús diari, en nens de 9 a 11 anys amb problemes de pensament i comportament evidenciats en l’adolescència.

L’IBS rastreja també l’impacte del Bisfenol A en el sistema immunitari, el metabolisme o l’augment del risc de càncer o les alteracions de conducta.

Alteren l’equilibri intestinal

Investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) també van corroborar el 2022 que la digestió de microplàstics disminueix la quantitat de bacteris beneficiosos presents al còlon.

"Atesa la possible exposició crònica a aquestes partícules a través de la nostra dieta, els resultats obtinguts plantegen que la seua ingesta continuada podria alterar l’equilibri intestinal i, per tant, la salut", van recalcar els investigadors.

Càncer

La ciència també ha comprovat que hi ha partícules de plàstic en altres òrgans com el fetge, la melsa o els ronyons, i segueix molt de prop la seua influència en problemes de fertilitat i malalties com la diabetis, malalties cardiovasculars, o el càncer.

Precisament fa uns mesos, un grup d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona va fer una revisió de la bibliografia científica sobre el potencial dels microplàstics i nanoplàstics per induir el càncer a llarg termini.

"La majoria dels 28 treballs analitzats apuntaven que aquests contaminants són capaços d’induir efectes relacionats amb el desenvolupament de càncer en humans", van concloure els investigadors.