Grenlàndia ha perdut un 20 % més de gel del que s'havia calculat en les últimes quatre dècades

La capa de gel de Grenlàndia, la segona més gran del món, ha perdut aproximadament 5.091 quilòmetres quadrats de gel des de 1985 a 2022, segons un estudi publicat a Nature, que assenyala que les actuals estimacions consensuades han subestimat la pèrdua de massa recent a l’illa fins un 20 %.

Més concretament, la capa de gel s’ha reduït una mitjana de 218 quilòmetres quadrats cada any des de gener de 2000, segons l’anàlisi.

Encara que aquesta quantitat ha tingut un impacte relativament petit en la pujada del nivell del mar, la pèrdua de gel pot tenir implicacions en la circulació oceànica i, per tant, en la distribució de l’energia tèrmica global.

L’examen ofereix una visió exhaustiva del retrocés a les vores de tota la capa de gel des de 1985 fins 2022, a partir de gairebé un quart de milió de dades satel·litàries sobre les posicions de les glaceres. De les 207 glaceres de l’estudi, 179 van retrocedir significativament des de 1985, 27 es van mantenir estables i un va avançar lleugerament.

Les capes de gel de tot el món han experimentat un retrocés en les últimes dècades i la de Grenlàndia en particular un període de pèrdua accelerada de massa des de la dècada de 1990.

Els models climàtics anticipen amb un alt grau de certesa que aquesta pèrdua de gel a Grenlàndia continuarà, però la investigació sobre com ha retrocedit anteriorment la capa de gel podria oferir una idea del seu comportament futur, resumeix Nature.

Per arribar a les seues conclusions, Chad Greene, del Jet Propulsion Laboratory (JPL) a Califòrnia, i el seu equip van utilitzar les imatges de satèl·lit per establir 236.328 posicions dels extrems glacials.

A partir d’allà, van quantificar l’extensió del part -el procés pel qual el gel es desprèn al final d’una glacera- i els canvis a les vores de la capa de gel i, per tant, la superfície total de gel perduda.

Els científics van calcular que la capa de gel de Grenlàndia havia perdut uns 5.091 quilòmetres quadrats de gel en les últimes quatre dècades. Aquesta superfície equival aproximadament a 1.034 gigatones de gel.

Les estimacions de consens actuals del balanç de masses de les capes de gel han subestimat la pèrdua de massa recent de Grenlàndia en fins un 20 %, conclouen els autors en el seu treball.

Circulació oceànica

Encara que no augmenta el nivell del mar, el gel addicional representa una important entrada d’aigua dolça a l’oceà, resumeix un nota del JPL.

Estudis recents han suggerit que els canvis en la salinitat del Océano Atlántico Norte deguts al desglaç dels icebergs podrien debilitar la circulació meridional de l’Atlàntic, part de la "cinta transportadora" mundial de corrents que transporten calor i sal per l’oceà.

Segons els autors, això podria influir en els patrons meteorològics de tot el món i afectar els ecosistemes.

Els investigadors també van descobrir que alguns de les glaceres d’aquesta capa de gel que van experimentar la diferència més important entre el creixement hivernal i el retrocés estival en un sol any van ser també les glaceres que més van retrocedir entre 1985 i 2022. Això indica que la variabilitat estacional de les glaceres podria ser un indicador del retrocés a llarg termini.

Altres estudis sobre la pèrdua de gel

En els últims anys, la pèrdua de gel a Grenlàndia protagonitza molts estudis científics. El novembre passat, un article publicat a Nature Communications constatava que les plataformes més grans de la capa de gel polar, les del nord de Grenlàndia, estan retrocedint ràpidament i han perdut més d’un terç del seu volum des de 1978.

Aquest estudi internacional, liderat pel Centre Nacional d’Investigacions Científiques de França (CNRS), i realitzat en col·laboració amb científics dels Estats Units i Dinamarca, va concloure que tres d’aquestes plataformes de gel s’han esfondrat per complet des del 2000.

El 2022, un altre estudi de Nature que combinava dades de satèl·lit amb models numèrics d’alta precisió, estimava que la pèrdua de gel de les glaceres del nord-est de Grenlàndia serà a finals d’aquest segle sis vegades més gran del que s’estimava fins ara.