Aquests són els països amb més esperança de vida i els que menys

La longevitat ha augmentat a pràcticament tots els països del món mentre la bretxa que existeix entre l’esperança de vida dels homes i les dones (sempre major) es va estrenyent, encara que les diferències entre països i continents contínua sent abismal.

Així, entre els països amb una longevitat més elevada (Europa, Japó o Amèrica del Nord), l’esperança de vida ja supera els 80 anys, mentre que als llocs on aquesta esperança és més exigua (Guinea Bissau, la República Centreafricana o Uganda) a penes assoleix els 60, encara que també aquests han registrat millores en els indicadors durant les últimes dècades i continuaran fent-ho durant la pròxima dècada.

Són les conclusions d’un treball, publicat per la revista Plos One, que ha realitzat un equip internacional d’economistes i demògrafs en el que han participat investigadors de la Universitat d’Alcalá (Madrid), de la Universitat de Barcelona, de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres o de la Universitat d’Oxford.

Els investigadors han analitzat les dades oficials des de 1990 fins 2020 i han fet una prospecció a 2030 i han corroborat aquest augment de la longevitat a tot el món, malgrat alguns fenòmens concrets, alguns d’ells molt localitzats, entre els que han assenyalat el descens de l’esperança de vida que es va observar -sobretot entre els homes- als països de l’àmbit soviètic després de la dissolució de l’URSS, la crisi de la sida a l’Àfrica subsahariana o les successives epidèmies i pandèmies.

I en aquest sentit, han incidit en el seu estudi en la importància de prendre amb cautela les seues projeccions per als propers anys, ja que poden canviar dràsticament a causa d’esdeveniments inesperats o catastròfics, com les guerres, els fenòmens naturals destructius o les pandèmies.

Cinc grans grups de països

Els investigadors van classificar 194 països en cinc grans grups en funció d’aquesta longevitat; al capdavant hi hauria els països desenvolupats (Europa, Amèrica del Nord, el Japó, Austràlia o Nova Zelanda); i al final un grup de països on l’esperança de vida és molt curta en comparació amb aquest primer grup (Ruanda, Guinea Bissau, la República Centreafricana, Uganda o Lesotho).

En el segon grup estarien els països en vies de desenvolupament (Rússia, Xina, alguns dels països més rics d’Amèrica Llatina i el nord de l’Àfrica); en un tercer han inclòs a la majoria dels països llatinoamericans, Síria o els països del sud-est asiàtic; i en el quart conjunt han incorporat la majoria dels països africans.

L’investigador principal de l’estudi, David Atance, economista i professor a la Universitat d’Alcalá de Henares, ha observat que al llarg del període que inclou l’estudi (1990-2020) alguns països fins i tot han canviat de grup, degut principalment a guerres, a l’empitjorament de les condicions socioeconòmiques o a les polítiques perjudicials que han aplicat els seus governants.

En declaracions a EFE, David Atance ha subratllat que tots els indicadors milloren en tots els grups, encara que entre el 2000 i 2020 s’ha observat un estrenyiment de la bretxa entre homes i dones, degut -ha explicat- a l’entrada de la dona al mercat laboral i la incorporació d’alguns hàbits (tabac, alcohol o treballs molt penosos) que dècades abans eren més propis dels homes.

L’evidència de les dades

En el primer grup (els països més desenvolupats), la longevitat se situava en l’any 1990 en 72 anys per als homes i 77 per a les dones; l’any 2010 es va avançar fins 78 anys per als homes i 83 les dones; i la prospecció que fan els investigadors és que el 2030 aquesta esperança de vida se situï en 83 i 86 anys, respectivament. I dos països (Espanya i Japó) se situen sempre per sobre de la mitjana  en aquest grup.

Al costat oposat de la taula, el dels països amb una longevitat més curta, l’esperança de vida l’any 1990 era de 44 anys per als homes i 50 per a les dones; el 2010 van avançar fins 57 i 61, respectivament; i els investigadors han calculat que l’any 2030 els homes viuran en aquests països una mitjana de 61 anys i les dones 62.

Entre els nombrosos indicadors que han analitzat els economistes i demògrafs en aquest estudi destaquen l’esperança de vida al nàixer o l’esperança de vida als 65 anys, ha precisat David Atance, i ha explicat que el procés que segueixen tots els països per millorar les seues xifres és gairebé sempre el mateix: primer es redueix la mortalitat infantil; després es millora la qualitat de vida en l’edat adulta gràcies sobretot als avenços mèdics, i finalment s’introdueixen mesures que milloren i allarguen l’envelliment.

I encara que la bretxa entre homes i dones quant a esperança de vida es va reduint, David Atance ha observat que aquest indicador mai no arribarà a igualar-se, perquè la ciència ha demostrat ja les diferències físiques i fisiològiques entre ells i algunes d’aquestes diferències fan que l’home sigui més propens a patir algunes malalties.