Descobreixen dipòsits massius d’aigua gelada sota l’equador de Mart

La sonda Mars Express ha descobert que les extenses capes de diversos quilòmetres que hi ha sota el terra de l’equador de Mart són més profundes del que es creia i suggereixen la presència de gel, tant que seria la quantitat d’aigua més gran trobada en aquesta part del planeta.

Fa vint anys que la missió Mars Express explora el planeta roig. Fa poc més de quinze anys, mentre estudiava la formació Medusae Fossae (MFF), va trobar uns immensos dipòsits de fins 2,5 km de profunditat però no va poder aclarir de què eren.

"Hem tornat a explorar la MFF utilitzant dades més recents del radar MARSIS de Mars Express, i hem descobert que els dipòsits són encara més gruixuts del que pensàvem: fins 3,7 km d’espessor", detalla Thomas Watters, de l’Institut Smithsonian (EUA), autor principal tant de la nova investigació com de l’estudi inicial de 2007.

I els senyals detectats per MARSIS són "molt similars" a les dels casquets polars de Mart, "que sabem que són molt rics en gel", apunta. De fet, aquests dipòsits són tan grans que, si es fonguessin, el gel enterrat cobriria tot el planeta amb una capa d’aigua d’entre 1,5 a 2,7 metres de profunditat, prou per omplir el mar Roig de la Terra.

L’existència d’aquesta gran massa de gel ajudarà a comprendre com va evolucionar el clima del planeta però, sobretot, resultarà essencial per subministrar a les futures missions tripulades, recalquen els autors.

MMF, la font de pols marciana més important 

El MFF es caracteritza per diverses formacions esculpides pel vent, de centenars de quilòmetres de diàmetre i diversos quilòmetres d’altura, que estan a la frontera entre les terres altes i baixes de Mart i que són, possiblement, la font de pols més important de Mart.

Les primeres observacions de Mars Express van revelar que el MFF era relativament transparent al radar i de baixa densitat -característiques típiques dels dipòsits de gel- però en aquell moment no es podia descartar que es tractés d’acumulacions gegants de pols, cendres volcàniques o sediments arrossegats pel vent.

La nova anàlisi suggereix que allotja capes de pols i gel, tapades per una espessa capa de pols protectora diversos centenars de metres d’espessor. I és que, encara que Mart és avui un món àrid, antany va tenir aigua en abundància, amb canals fluvials dessecats, antics llits oceànics i lacustres, i valls excavades per l’aigua.

També s’han trobat importants reserves de gel, com els enormes casquets polars, les glaceres enterrades a prop de l’equador i el gel a prop de la superfície que s’estén pel terra marcià.

Història climàtica de Mart

Però "fa quant es van formar aquests dipòsits de gel i com era Mart en aquella època" Si es confirma que es tracta de gel d’aigua, aquests dipòsits massius canviarien la nostra comprensió de la història climàtica de Mart. Qualsevol dipòsit d’aigua antiga seria un objectiu fascinant per a l’exploració humana o robòtica", comenta Colin Wilson, científic del projecte de l’AQUESTA per a Mars Express i l’Orbitador de Gasos Traça (TGO) ExoMars.

L’extensió i ubicació d’aquests dipòsits gelats de MFF també els farien potencialment molt valuosos per a la nostra futura exploració de Mart.

Les missions a Mart hauran d’aterrar a prop de l’equador del planeta, lluny dels casquets polars rics en gel o de les glaceres d’alta latitud però necessitaran aigua com a recurs, per la qual cosa trobar gel en aquesta regió és gairebé una necessitat per a les missions humanes al planeta.

"Per desgràcia, aquests dipòsits de MFF estan coberts per centenars de metres de pols, la qual cosa els fa inaccessibles almenys durant les pròximes dècades. Però cada tros de gel que trobem ens ajudarà a fer-nos una millor idea d’on ha fluït l’aigua de Mart abans, i on pot estar avui dia", apunta Wilson.