Justícia impulsarà les turmelleres amb GPS per reduir el nombre de presos preventius

La Generalitat farà properament una prova pilot amb diverses turmelleres amb GPS per a controlar presos preventius i poder-los concedir més fàcilment la llibertat provisional. Al voltant del 20% dels 8.000 presos de Catalunya, prop de 1.700, són preventius, o sigui que esperen judici o condemna. El Departament de Justícia ha aprovat una estratègia que inclou quinze mesures per reduir l'internament i fomentar el tercer grau o semillibertat, els permisos i sortides i la llibertat condicional o provisional. L'objectiu de la Generalitat a mitjà termini és recuperar les xifres d'abans de la pandèmia, on un 31,5% dels reclusos estaven en tercer grau o llibertat condicional, xifra que ara és del 25%.

En el cas dels estrangers, tot i que tenen penes mitjanes de 4,8 anys, inferiors als 7 anys de mitjana dels condemnats espanyols, només arriben al règim obert el 13,5% dels reclusos, davant del 21,5% dels espanyols. Només el 34,5% dels estrangers gaudeixen de permisos, davant del 61,4% dels espanyols.

Dels presos que surten de presó, el 26% torna a delinquir si acaben la condemna amb règim ordinari tancat, mentre que només ho fan el 10% dels que acaben la pena en semillibertat. Això ve reforçat pel fet que el 42% dels reclusos, uns 3.400, estan en presó provisional esperant judici o complint penes inferiors als dos anys.

Per això, una de les quinze mesures és una prova pilot en dos partits judicials encara per determinar per estudiar la implantació d'aquestes turmelleres. Actualment es posen als investigats o condemnats per violència masclista o terrorisme. Ara es vol ampliar el seu ús a altres tipus de delicte.

Justícia calcula que cada intern costa a l'administració gairebé 200 euros cada dia. Comptant que hi ha uns 1.663 presos preventius actualment i que estan a presó una mitjana de 169 dies, uns cinc mesos i mig, això suposa un cost global anual per a la Generalitat de prop de 55 milions d'euros. El cost de les turmelleres electròniques, el seu ús i funcionament és molt inferior.

Aquestes turmelleres són de plàstic negre i s'assemblen a rellotges intel·ligents. Un funcionari la col·loca al turmell de l'investigat amb una eina que impedeix treure-se-la sense trencar-la. Emet un senyal GPS que fa que es pugui configurar una àrea d'on no pot sortir la persona vigilada o a la qual no pot acostar-se, com podria ser una víctima o una zona on hagi comès el delicte. Si surt d'aquest rang, l'empresa que gestiona el sistema fa una trucada a un aparell similar a un mòbil que la persona sempre ha de dur a sobre. Si no respon o es comprova que s'ha incomplert la mesura, la central de seguretat avisa els Mossos d'Esquadra.

Una altra mesura que també es vol impulsar per reduir els ingressos en presó preventiva és la millora de les compareixences periòdiques als jutjats, anomenades 'apud acta'. En comptes que l'investigat hagi d'anar presencialment al jutjat per signar, Justícia implantarà aquesta primavera una aplicació informàtica que mitjançant la biometria permetrà identificar l'afectat. Això permetrà agilitzar el tràmit i fer-lo més fiable, cosa que farà que molts jutges no dictin presó preventiva en cas de dubte, sinó que apliquin aquest nou sistema.

La resta de mesures

Les 15 mesures estan dividides en tres grans blocs: intervenció comunitària per reduir els internaments innecessaris, el reforç del principi d'última ràtio en l'ingrés penitenciari, i el reforç dels espais de reinserció dins dels centres penitenciaris.

La primera mesura vol impulsar el medi obert i la derivació dels presos a la comunitat amb tres eines: l'impuls de les classificacions en tercer grau, l'avançament dels permisos i sortides i l'increment de recursos externs per donar continuïtat al programa individualitzat de tractament (PIT). Es vol retornar al 30% de presos en tercer grau i es donaran a les juntes de tractament penitenciari tres eixos de valoració per concedir la semillibertat: compliment dels requisits mínims legals, ponderació del baix risc de reincidència i compliment dels objectius del PIT. D'altra banda, mentre que el 2019 el 35% dels reclusos gaudien d'algun permís, el 2023 la xifra havia baixat al 29,5%, cosa que es vol revertir. A més, es volen concedir permisos abans, cosa que també afavoreix la concessió del tercer grau.

Per últim, en aquest àmbit es crearan 62 noves places per a reclusos que viuran en residències externes a la presó. Presos en tercer grau comparteixen pis i són supervisats per funcionaris. De les 309 places actuals es passarà a 361, i algunes places seran per a joves. També creixeran de 91 a 101 les places per a reclusos sense domicili o amb discapacitat intel·lectual. També s'enfortiran els programes de les entitats que acompanyen els presos en els últims moments d'internament i els primers d'excarceració.

La segona mesura suposa impulsar la justícia restaurativa abans de complir la pena. Aquesta mesura ve complementada per la vuitena, del tercer bloc, que preveu impulsar la justícia restaurativa quan ja s'ha ingressat a presó. De gener a agost del 2023 es van realitzar 14 processos de justícia restaurativa a les presons catalanes. Durant aquest 2024 es destinaran 440.000 euros per incorporar 8 professionals a la presó de Mas d'Enric, al Catllar, i al Centre Obert de Tarragona, i quatre més als Serveis a la Comunitat, per tal d'universalitzar la justícia gratuïta al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre durant totes les fases del procés penal: presentència, enjudiciament i execució. Mitjançant la mediació es pot arribar a un pacte entre víctima i victimari que eviti l'ingrés a presó a canvi d'algun altre tipus de pena i compensació, o que aconsegueixi la llibertat condicional si ja ha ingressat en un centre penitenciari.

La tercera mesura vol ajudar els estrangers presos sense documentació a obtenir-la per poder accedir a millores en el grau de classificació penitenciari. Això també els porta més sovint a la presó preventiva a l'espera de judici. Per això, Justícia parlarà amb els col·legis d'advocats perquè s'aprofiti l'ingrés a presó per accelerar els tràmits per aconseguir documentació.

La quarta mesura, ja en el segon bloc, vol impulsar les suspensions extraordinàries de l'ingrés a presó. Les suspensions ordinàries són les que s'apliquen normalment als condemnats per primer cop i a penes inferiors als dos anys. La suspensió extraordinària és la prevista quan no es compleix algun d'aquests dos requisits, i es pot aplicar a penats fins a cinc anys de presó sempre tenint en compte les circumstàncies personals del condemnat, la naturalesa del fet i l'esforç per reparar el dany.

Per convèncer els jutges que poden suspendre la pena de forma extraordinària, el 2025 es farà una prova pilot en dos jutjats penals, d'executòries o seccions penals d'audiències provincials per tal que Equips d'Assessorament Tècnic Penal (EATP) facin informes sobre les circumstàncies dels condemnats. El 2022 els EATP van fer 1.132 informes sobre víctimes o testimonis, però només 78 sobre acusats. Això, segons Justícia, reduiria les persones que entren per primer cop en una presó.

La cinquena mesura és la de les turmelleres telemàtiques i la sisena és la de les compareixences periòdiques als jutjats. La setena mesura és la modificació dels criteris per concedir directament el tercer grau als presos quan ingressen a presó. El 2020 va entrar en vigor a les presons catalanes el protocol de Classificació Inicial en Medi Obert (CIMO), però ara es revisaran els requisits imprescindibles i les circumstàncies excloents, per tal de doblar el número de presos que directament passen a tercer grau quan entren a la presó. Així, per exemple, als reclusos estrangers no se'ls exigirà tenir permís de residència o de feina, com passava fins ara.

La vuitena mesura ja s'ha explicat anteriorment. La novena, ja al tercer bloc, vol reduir l'ingrés a presó dels multireincidents per delictes de seguretat viària. La reincidència en delictes viaris és de les més altes, un 20%. Així, es pretén que puguin fer els exàmens teòrics de conduir, els que no tenen el permís, o recuperar els punts, els que l'han perdut, mentre són a la presó. També es podrien aprofitar els permisos, sortides i tercer grau per fer els exàmens pràctics i se'ls acompanyarà per fer rehabilitació contra l'alcohol o les drogues.

La mesura número 10 pretén que es puguin realitzar mesures penals alternatives (mpa) mentre s'està complint pena de presó per un altre delicte. Durant el 2024 s'incorporaran 12 professionals per donar sortida a uns 700 casos cada any. Actualment hi ha un miler de presos complint pena de presó i esperant poder realitzar mpa.

La mesura número 11 ja s'aplica des de la tardor passada. Gràcies a un conveni entre la fiscalia i el Departament de Justícia, el ministeri públic comunica directament als serveis penitenciaris si pensa recórrer un atorgament de tercer grau penitenciari com a molt tard cinc dies després de ser concedit. El Tribunal Suprem va establir que la progressió de grau queda suspesa fins que hi hagi resolució judicial si la fiscalia presenta recurs. Això provoca molta incertesa, i per això ara el ministeri públic es compromet a dir si presenta recurs o no abans de cinc dies després que s'hagi concedit el tercer grau. Si el ministeri no presenta recurs, el tercer grau ja s'aplica directament i no cal esperar diverses setmanes abans que el recurs es pugui presentar.

La mesura número 12 estableix que els interns preventius que segueixin tractaments de desintoxicació dins de les presons, podran continuar el tractament fora i se'ls acreditarà que ho fan. De fet, la llei permet suspendre l'execució de penes de presó de fins a cinc anys si es demostra que l'acusat va cometre el delicte com a conseqüència de l'addicció a les drogues i si se certifica que ja no és addicte o que està seguint un tractament de deshabituació. El problema actual és que si el tractament no és farmacològic, alguns centres penitenciaris no acrediten que s'està seguint. Ara, amb un conveni entre Salut i Justícia, les presons faran aquests certificats perquè els presos preventius o ja condemnats puguin tenir l'acreditació per obtenir la llibertat provisional i seguir el tractament fora de la presó.

La mesura número 13 és un programa per apropar la tecnologia digital als reclusos perquè puguin agilitzar els tràmits i les comunicacions amb familiars, advocats, entitats socials i educatives i l'administració. Això també els permetrà actualitzar-se en l'ús de les noves tecnologies per quan surtin del centre.

La catorzena mesura vol potenciar les atribucions de la Taula de Participació Social, creada el 2005, per millorar la reinserció social dels presos.

La quinzena i última mesura vol millorar la detecció de víctimes del tràfic d'éssers humans. Alguns condemnats, sobretot dones i per drogues o robatoris, són alhora víctimes d'explotació, però no ho denuncien per por i l'administració ho desconeix. Es volen potenciar les eines per detectar aquests casos i que puguin accedir a certs beneficis penitenciaris i socials.

Impacte en la cohesió social i la seguretat ciutadana

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha presentat aquest dijous l'Estratègia nacional d'obertalitat penitenciària. Es tracta d'un document que té com a objectiu "avançar en la cohesió social i la seguretat ciutadana". L'Estratègia s'ha presentat en el marc d'una jornada al Palau Robert que ha comptat amb la participació de persones expertes, professionals de la magistratura, operadors jurídics i acadèmics del camp del dret penal i de la criminologia, i amb la presència de diputats al Parlament.

La consellera Ubasart ha agraït als diferents actors que hi han col·laborat o que han assessorat el Departament en l'elaboració del document, que ha definit com "una estratègia de país que ha de posar les bases per donar un nou impuls a l'aposta catalana pel medi obert i la reinserció". Un impuls, ha afegit, "que contribueix a donar forma al model de societat que volem: una societat més cohesionada, més segura i sense víctimes". Davant d'aquesta realitat, la consellera ha subratllat que "com a responsables polítics tenim l'obligació de posar la mirada, els recursos i les eines necessàries per reduir l'internament".

El secretari de Mesures Penals Alternatives Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, ha destacat que el departament aposta "de manera decisiva per acompanyar les persones en els processos educatius i de reinserció per disminuir els índexs de reincidència i per millorar l'atenció a les víctimes. A Catalunya, 8 de cada 10 persones no tornen a ingressar a presó, aquestes xifres avalen que es va en la bona direcció". Per tirar endavant l'estratègia, Calderó ha demanat el "compromís" dels funcionaris que l'han d'aplicar.

La jornada ha comptat amb dues taules rodones: la primera, sobre tendències actuals en política criminal, a càrrec de Cristina Güerri Ferrández, criminòloga i doctora en Dret per la UPF, Gemma Varona Martínez, directora de l'Institut Basc de Criminologia i doctora en Dret Penal per la Universitat del País Basc; la segona, sobre mesures per avançar en l'obertalitat, a càrrec de Victor Correas Sitjes, magistrat de la Secció 4 de l'Audiència Provincial de Girona, Gemma Torres Ferrer,subdirectora general de Programes de Rehabilitació i Sanitat, i José Ángel Brandariz García, catedràtic de Dret Penal i Criminologia de la Universitat d'A Coruña i professor adjunt de la Universitat de Carlenton.