Espais de memòria a Lleida

Preservar la memòria i lluitar per no oblidar és una batalla contra rellotge. I per a això també és important mantenir vius aquells espais que van ser testimonis de la història. En aquest sentit, la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, del Memorial Democràtic, agrupa un conjunt de llocs que inclouen centres expositius, patrimoni recuperat com trinxeres, búnquers o fosses de la Guerra Civil, fins a rutes d’exili o espais de resistència a la Segona Guerra Mundial.

El Memorial detalla en aquest mapa, publicat a la seua pàgina web, més de mig centenar d’espais de memòria ubicats a les comarques lleidatanes. Des de la Generalitat assenyalen que hi ha nous espais que no consten encara al web i que d’altres seran publicats quan acabi el procés d’ampliació o actualització.

Segons la informació disponible ara, dels 53 espais a la província, 36 corresponen a la Guerra Civil; sis més són de frontera i exili; uns altres sis de la Segona Guerra Mundial; tres de la lluita antifranquista, i dos, de la Segona República. Per tipus d’enclavament, una vintena corresponen a patrimoni recuperat in situ; una dotzena, a rutes o itineraris de memòria; set són centres d’interpretació com la presó de Sort o el Espai Lluís Companys; onze corresponen a fosses, i tres són monuments en memòria de deportats a camps de concentració nazis, com Conxita Grangé, amb una placa a la seua casa natal a Espui (la Torre de Capdella) en memòria de l’última supervivent catalana del camp de Ravensbrück.

Entre el patrimoni recuperat destaca el tossal del Merengue, a Camarasa. En aquest monticle entre els dies 22 i 28 de maig del 1938, forces de la Divisió del XVII Cos de l’Exèrcit Popular Republicà van iniciar una ofensiva per expulsar els franquistes del cap de Pont, així com les fosses comunes al Soleràs, Lleida, Tarrès o Seròs. També destaca la recuperació de búnquers com els de Foradada o refugis com el de l’església de Santa Maria d’Agramunt. Entre les rutes ressalten les del Pirineu amb l’exili després de l’avenç de les tropes franquistes o l’arribada de perseguits pel nazisme.

“Permeten conèixer etapes que han estat silenciades”

El responsable de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic, Josep Font, va assegurar ahir SEGRE que la divulgació d’aquests espais és “una garantia per sensibilitzar la societat en relació amb la memòria democràtica i per conèixer les etapes històriques que més han marcat la societat catalana i que han estat silenciades molt de temps. És important també que siguin a tot el territori perquè permeten captar la realitat de tot el país”. Respecte a les comarques lleidatanes, Font va remarcar que la senyalització de memòria que més predomina està vinculada al front de guerra, com els de la Noguera Pallaresa i el Segre. “Són d’una importància històrica essencial”, va assegurar.

Pel que fa a si hi haurà nous espais, Font va assenyalar que el departament de Justícia, Drets i Memòria va concedir l’any passat subvencions per fer actuacions als ajuntaments d’Agramunt, Alcoletge, Alfés, Bellpuig, Camarasa, Cervera, Cubells, Foradada, Isona i Conca Dellà, Lleida, Montgai, Soriguera, Sort, Talarn, Torre de Capdella i Vallbona de les Monges, a més del Conselh Generau d’Aran i el consell comarcal de l’Alta Ribagorça. “Els ajuntaments poden posar en relleu i senyalitzar espais sense que sigui prescriptiu la utilització de la senyalització del Memorial Democràtic. No és una obligació”, va remarcar.

Aquesta senyalització sempre ha donat importància al material gràfic, com fotografies o mapes. “Quan se’n crea una de nova s’incorporen habitualment QR per disposar de la informació en altres llengües i també per ampliar els recursos documentals”, va explicar Font. Quant als reptes, va detallar que un és que no es tracti només la Guerra Civil, l’exili i la repressió, sinó també la lluita per la recuperació dels valors democràtics.