Un estudi determina que l’aire a Europa és el més sec dels últims 400 anys

Investigadors del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han participat en un estudi que ha determinat que l’atmosfera d’Europa s’ha tornat "notablement" més seca en les últimes dècades en comparació amb l’època preindustrial, fa uns 400 anys.

Per realitzar aquest estudi, que ha publicat la revista 'Nature Geoscience', els investigadors han dut a terme una "àmplia anàlisi" dels anells dels arbres amb dades que es remunten a l’any 1600, informa el Creaf en un comunicat aquest dilluns.

Segons els autors, el motiu darrere d’aquesta dessecació és l’activitat humana, en concret, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i adverteixen que aquests resultats són "realment preocupants".

En concret, alerten que una atmosfera més seca pot agreujar les sequeres hidrològiques i agrícoles, així com "augmentar encara més" el risc d’incendis forestals, entre altres conseqüències.

L’estudi també ha identificat diferències en la sequedat de l’aire en diversos punts geogràfics: al nord d’Europa, per exemple, no ha augmentat tant en comparació amb altres regions europees.

En canvi, a les terres baixes centreeuropees i als Alps i el Pirineu, la situació és més greu, amb valors màxims en els anys de sequera 2003 i 2015.

"Amenaça a llarg termini"

Aquesta creixent sequedat en l’ambient suposa una "amenaça a llarg termini" per a moltes funcions vitals dels ecosistemes. És especialment important per a l’agricultura perquè com més sec és l’aire, major és la demanda d’aigua dels cultius: és necessari regar-ne més i el rendiment dels cultius disminueix.

També té un impacte als boscos: la seua funció com a reguladors del clima i l’emmagatzemament de carboni poden veure’s "greument afectats".