El Macintosh d'Apple compleix 40 anys en què ha transformat la computació

L’omnipresent gamma de computadors minimalistes Mac complirà demà 40 anys: el 24 de gener de 1984, el gegant tecnològic Apple, de la mà del seu cofundador Steve Jobs, va presentar el Macintosh 128K, un producte trencador que va transformar el mercat de la computació.

No era el primer ordinador personal (PC), però aquell primitiu cub blanc amb teclat i ratolí es va convertir en el no va més amb la seua innovadora interfície gràfica d’usuari, la responsable que apareguessin, entre altres coses, unes icones a la pantalla de 9 polzades que eren fàcils d’utilitzar per al públic general.

Tres anys abans, el 1981, IBM havia llançat el seu revolucionari PC, una microcomputadora basada en la incipient idea de l’arquitectura oberta -es podien afegir i reemplaçar les seues parts- i que ràpidament va dominar el mercat de la computació personal, sobrepassant Apple i altres empreses líders de dècades prèvies.

Però Apple li va tornar la jugada a la final de la Super Bowl -l’espai publicitari de més audiència als EUA - amb un anunci dirigit pel cineasta Ridley Scott i inspirat en "1984" de George Orwell, que revelava el Macintosh com l’antítesi d’un "Gran Germà" amb la forma de la IBM PC.

Dies després, Jobs sortia a un escenari a Cupertino (Califòrnia) i mostrava el dispositiu que permetia als seus usuaris simplement apuntar i fer clic per controlar-ho, mentre que per a l'IBM PC "els costava aprendre comandos complicats i paraules clau per utilitzar el software", indica el Computer History Museum al seu web.

El Macintosh, amb una mida molt més compacta que l'IBM PC, presumia de gairebé el doble de velocitat, 8 MHz, gràcies al seu microprocessador Motorola MC68000 amb un xip de 16/32 bits que feia empal·lidir al micro processador Intel 8088 amb un xip de 8/16 bits de l’ordinador fins llavors dominant.

Un èxit del passat davant l’evolució tecnològica

Encara que el visionari Steve Jobs va promocionar personalment el Macintosh i es va erigir en el símbol d’Apple, el cert és que aquell ordinador va ser idea d’un altre enginyer, Jef Raskin, que va deixar una empremta indeleble en l’empresa malgrat formar part d’ella durant només quatre anys, de 1978 a 1982.

Raskin treballava en una computadora assequible i apta per a les masses i va posar al projecte el nom de la seua varietat de poma favorita, la McIntosh, però es va quedar sense disfurtar de l’èxit, ja que va abandonar la firma després de diversos xocs amb Jobs, que va acabar fent-la seva.

La llavor del projecte va ser una visita dels dos al centre d’investigació de Xerox a Palo Alto (Califòrnia), on es va inventar la interfície gràfica d’usuari: Apple va crear després la microcomputadora Lisa (1983), que va ser un fracàs comercial, i en paral·lel el Macintosh, que sí que va fer història.

Aquest ordinador, que va sortir a la venda per uns 2.500 dòlars, avui és una relíquia molt preuada entre els col·leccionistes, però no arriba ni de lluny els preus desorbitats de rareses "vintage" com la placa base de l’Apple 1, que es va vendre per 905.000 dòlars en una subhasta a Bonham’s el 2014.

L’evolució tecnològica ha fet que el Macintosh, rebatejat Mac el 1999, no tingui només un hereu, sinó tota una gamma: els portàtils MacBook Air i Pro i els ordinadors de sobretaula iMac, Mac mini, Mac Studio i Mac Pro, cada un amb diferents capacitats i preus que parteixen de 1.000 i arriben fins els 7.000 dòlars.

No obstant, el mateix desenvolupament ha omplert de rivals un mercat madur en el qual els productes d’Apple s’enfronten a alternatives més barates i amb varietat de característiques, com els portàtils de Microsoft, Lenovo, Dell, Acer i HP, o els senzills Chromebooks.

Encara que Apple continua sent una de les empreses cotitzades més importants del món, amb un valor de 2,9 bilions de dòlars, els seus resultats estan minvant: les vendes han baixat en els quatre últims trimestres, la pitjor ratxa en més de 20 anys.