Aconsegueixen un avenç perquè la quimioteràpia sigui més eficaç
Una investigació de l’IRB Barcelona
Cèl·lules senescents.
El tractament del càncer, ja sigui per quimioteràpia o altres teràpies dirigides, a més de provocar la mort d’un gran nombre de cèl·lules tumorals, deriva en la formació de cèl·lules tumorals senescents, que no es reprodueixen però generen un entorn favorable per al recreixement del tumor, per la qual cosa aquest tractament seria més eficaç si s’eliminen les esmentades cèl·lules amb immunoteràpia. Així ho han assenyalat els investigadors de l’IRB Barcelona, liderats pel doctor Manuel Serrano, que han descrit com les cèl·lules cancerígenes que després del tractament s’han tornat senescents activen la proteïna PD-L2 per protegir-se del sistema immune, mentre recluten cèl·lules supressores del sistema immune. Aquestes cèl·lules supressores originen un entorn inhibidor que evita que els limfòcits accedeixin i actuïn contra les cèl·lules canceroses. Les cèl·lules senescents afavoreixen així el creixement del tumor i limiten l’eficàcia de la quimioteràpia.
"Bloquejant PD-L2 hem vist en models de ratolí que la quimioteràpia és més eficaç contra el càncer. Això obre la via a considerar l’ús d’un potencial inhibidor de PD-L2 com a adjuvant en el tractament d’aquesta malaltia", explica el doctor Manuel Serrano, actualment investigador a Altos Labs (Cambridge, Regne Unit). L’estudi s’ha dut a terme amb línies cel·lulars i amb models animals d’investigació de càncer de pell, pàncrees i mama.
La senescència cel·lular és un procés que es dona de manera natural en l’envelliment i que ha emergit com un fenomen comú en el context de les teràpies contra el càncer. La majoria de les teràpies oncològiques (com la quimioteràpia o la radioteràpia) actuen provocant múltiples danys cel·lulars i, com a conseqüència, originen cèl·lules senescents, particularment a l’interior del tumor.
L’equip científic estudiarà ara si la senescència vinculada a l’envelliment de l’organisme també es correlaciona amb nivells elevats de PD-L2. "Encara que fan falta més experiments per caracteritzar el paper d’aquesta molècula a diferents tumors humans, aquest treball ens ha permès ampliar el nostre coneixement sobre el paper de PD-L2 i la interacció de les cèl·lules senescents amb el sistema immune", explica l’investigador postdoctoral del mateix laboratori i primer autor del treball, el doctor José Alberto López. Aquest treball s’ha dut a terme en col·laboració amb els grups dels doctors Joaquín Arribas, Alena Gros i María Abad al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).
