Troben a la Xina els fòssils multicel·lulars més antics, de 1.635 milions d’anys
Els fòssils multicel·lulars procedeixen de la formació Chuanlinggou, del Paleoproterozoic tardà.
Un equip d’investigadors xinesos ha descobert al nord d’aquest país fòssils multicel·lulars d’uns 1.635 milions d’anys d’antiguitat. Aquests microfòssils, exquisidament conservats, es consideren actualment -asseguren els científics- el registre més antic d’eucariotes pluricel·lulars.
La investigació la lideren científics de l’Institut de Geologia i Paleontologia de Nanjing de l'Acadèmia Xinesa de Cièncias, que publiquen els descobriments a la revista Science Advances. El treball fa retrocedir l’aparició de la pluricelularitat en els eucariotes uns 70 milions d’anys, conclouen els autors.
Tota la vida complexa de la Terra, inclosos diversos animals, plantes terrestres, fongs macroscòpics i algues marines, són eucariotes pluricel·lulars.
La multicelularitat és clau perquè els eucariotes adquireixin complexitat orgànica i gran mida, i sovint es considera una transició important en la història de la vida a la Terra. Tanmateix, els científics no estan segurs de quan els eucariotes van desenvolupar aquesta innovació, explica un comunicat de l’Acadèmia Xinesa de Ciències.
Els fòssils multicel·lulars acabats de descobrir procedeixen de la Formació Chuanlinggou del Paleoproterozoic tardà, que té uns 1.635 milions d’anys, detalla Miao Lanyun.
Es tracta de filaments uniseriats, no ramificats, compostos per entre dos i més de 20 grans cèl·lules cilíndriques o en forma de barril amb diàmetres de 20-194 micres i longituds incompletes de fins 860 micres.
Les anàlisis demostren una continuïtat morfològica, la qual cosa suggereix que representen una única espècie biològica i no espècies diferents; els fòssils han rebut el nom de "Qingshania magnifica".
Una característica particularment important de Qingshania és l’estructura intracel·lular redona (diàmetre 15-20 micres) en algunes cèl·lules. Aquestes estructures són comparables a les espores asexuals conegudes en moltes algues eucariotes, la qual cosa indica que Qingshania probablement es va reproduir per espores.
El més probable és que Qingshania fos una alga fotosintètica, probablement pertanyent a l’extint grup mare dels arqueoplàstids (un grup principal format per algues roges, algues verdes i plantes terrestres, així com glaucòfits), encara que la seua afinitat exacta encara no està clara.
En l’actualitat, els fòssils eucariotes inequívocs més antics són formes unicel·lulars procedents de sediments de finals del Paleoproterozoic (fa uns 1.650 milions d’anys) al nord de la Xina i el nord d’Austràlia.
Qingshania va aparèixer només una mica més tard que aquestes formes unicel·lulars, la qual cosa indica que els eucariotes van adquirir la pluricelularitat simple molt aviat en la seua història evolutiva, conclouen els investigadors.
Aquest estudi surt a la llum després d’un descobriment anterior de fòssils eucariotes a l’àrea de Yanshan al nord de la Xina, i retarda l’aparició de la multicelularitat en aquests organismes en uns 70 milions d’anys.
