Un ús inadequat de xarxes socials provoca baixa autoestima i depressió en dones i ansietat en homes

Un estudi de la Red de Atención a las Adicciones (UNAD), en col·laboració amb la Federación Española de Jugadores de Azar Rehabilitados (FEJAR), evidencia les conseqüències en la salut que provoca l’ús inadequat de xarxes socials i pantalles en la població. El resultat són sobretot problemes d’autoestima i depressió en dones, i ansietat i baixa concentració en homes.

Concretament el treball, finançat a través del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2023, mostra que en les dones destaquen en primer lloc els problemes d’autoestima (95%), seguits de l’ansietat (73%), depressió (64%) i autolesions (32%). Quant a la resta de problemes destaquen els trastorns de conducta alimentària i altres de relacionats amb el comportament i la socialització.

Algunes de les situacions més citades estan en connexió amb delictes com el ciberbullying, sexspreading o el ciberassetjament, que representen alguns dels problemes que afecten, amb més pes  la salut mental de les dones. A més, també es mostren les afectacions a nivell acadèmic, derivades de les relacions de maltractament de les seues parelles.

Per la seua part, en els homes l’ansietat (72%) i la falta de concentració (70%) es troben al capdavant de les conseqüències en la salut que té la sobreexposició a xarxes i pantalles. Segueix la baixa autoestima (67%) i la depressió (37%). Per la seua part, les autolesions (7%) es troben en l’última posició.

S’assenyalen com altres símptomes característics en els homes atesos l’agressivitat generalitzada, conductes disruptives, absentisme escolar i baix rendiment acadèmic, aïllament i agressivitat respecte a la seua família, canvis de caràcter, pèrdua de son, falta d’altres interessos i problemes econòmics.

L’enquesta realitzada per a aquest estudi també ha volgut explorar amb quines altres addiccions s’associa l’ús de xarxes socials i pantalles. Només el 9% de les organitzacions consultades ha manifestat atendre dones que presentaven comorbiditat amb addicció al joc, un 30% ha dit que estava associat a les compres compulsives i un 23% que la comorbiditat es troba relacionada amb trastorns d’alimentació.

D’altra banda, el 39% ha afegit altres riscos de comorbiditat tals com trastorn en el comportament i agressivitat, confusió en la consecució d’èxits satisfactoris, ansietat o simptomatologia depressiva. En el cas dels homes, a prop del 80% de professionals que van participar en l’enquesta han declarat que l’ús de RRSS i pantalles per part d’homes té associada la comorbiditat amb el joc patològic. Altres trastorns associats a aquestes conductes en homes són aïllament social, trastorns del son, addicció a videojocs o al joc.

L’estudi emmarca la prevenció com a eix principal, sobretot en escoles i instituts, perquè es puguin incloure de forma activa a les famílies i afavorir així un diàleg intergeneracional, respectuós i obert. A més, és necessari treballar en la divulgació de continguts inclusius, ètics i respectuosos i utilitzar recursos creats per persones joves que contrarestin les narratives d’odi que circulen per les xarxes.