Pot una formiga alterar la vida d’un lleó africà? Un nou estudi demostra que sí

Un equip d’investigadors ha constatat que una espècie de formiga invasora diminuta està canviant la coberta arbòria en una zona silvestre de l’Àfrica oriental, dificultant als lleons, el depredador més emblemàtic del món, la caça de la seua presa preferida, la zebra.

Els detalls d’aquest estudi, que inclou investigacions realitzades al llarg de tres dècades al parc Ol Pejeta de Kènia, es publiquen a la revista Science, en un article que firmen, entre d’altres, experts de la Universitat de Wyoming i de Florida.

Aquests diminuts invasors estan estirant els llaços que uneixen un ecosistema africà, determinant qui és devorat i on, resumeix Todd Palmer, ecòleg i professor del departament de Biologia de la Universitat de Florida.

Per arribar a les seues conclusions, els investigadors van utilitzar una combinació de càmeres trampa ocultes, lleons amb collaret rastrejats per satèl·lit i models estadístics; el treball il·lustra la complexa xarxa d’interaccions entre formigues, arbres, elefants, lleons, zebres i búfals.

La Universitat de Florida explica en un comunicat que la pertorbació comença en les acàcies d’Ol Pejeta, una reserva natural africana situada en el centre de Kènia.

Històricament, els arbres han estat protegits dels animals devoradors de fulles per una espècie de formiga que nia a les espines bulboses d’aquests.

A canvi de poder-hi viure, aquests petits animals defensen ferotgement els arbres de gegantins devoradors de plantes, com elefants, girafes i altres herbívors, un acord que els ecologistes denominen mutualisme.

En estudis publicats a començaments de la dècada de 2000, Palmer va començar a desentranyar les complexitats d’aquesta relació, tanmateix, en l’última investigació ell i el seu equip van comprovar que l’arribada d’un insecte invasor conegut com a formiga capgrossa  ("Pheidole megacephala") està desencadenant una successió d’esdeveniments que ha provocat un canvi en el comportament depredador-presa. Això pot posar encara més en perill les poblacions de lleons, una espècie que ja està al caire de l’extinció.

Les formigues capgrosses són petites però voraces caçadores d’insectes, destrueixen les colònies de les formigues protectores dels arbres i no els defensen dels animals més grans.

En perdre els seus "guardaespatlles", les acàcies són arrasades pels elefants. Els lleons, que són depredadors d’emboscada, depenen de la coberta arbòria per sotjar i amagar-se abans d’abalançar-se sobre les zebres: amb menys cobertura arbòria, els lleons no aconsegueixen emboscar les seues preses.

"Sovint descobrim que són les petites coses les que dominen el món", apunta Palmer, que explica que aquestes diminutes formigues invasores van aparèixer fa uns 15 anys i ningú no se’n va adonar, perquè no són agressives amb les grans criatures, incloses les persones.

Ara, afegeix, "veiem que estan transformant els paisatges de forma molt subtil, però amb efectes devastadors". Davant d’això i aprofitant una mala situació, els lleons dirigeixen la seua atenció als búfals. Però  els búfals són més grans que les zebres i es reuneixen en grups, la qual cosa els converteix en preses molt més formidables.

"La naturalesa és intel·ligent i criatures com els lleons tendeixen a trobar solucions als problemes a què s’enfronten", afirma l’investigador, "però encara no sabem què podria resultar d’aquest profund canvi en l’estratègia de caça dels lleons. Estem molt interessats en seguir aquesta història".

Aquestes formigues són per tot arreu, especialment als tròpics i subtròpics -poden trobar-se en un jardí a Florida- i és la gent la que les desplaça.

"Estem treballant amb els administradors de terres per investigar intervencions, com envoltar temporalment els grans herbívors, per minimitzar l’impacte de les formigues invasores en les poblacions d’arbres."