Els pacients hospitalitzats que dormen prop d’una finestra descansen millor que la resta, segons un estudi

Els pacients d’hospital que dormen a prop de les finestres descansen millor que els que es troben en altres parts d’una sala, segons un nou estudi de la Universitat de Surrey (Regne Unit) i la Universitat de Pàdua (Itàlia), que es basa en els nivells de soroll fora de l’habitació i l’exposició a la llum natural.

Durant aquest estudi únic, els investigadors van observar l’impacte que té l’hospitalització en el ritme circadiari d’un pacient. Els ritmes circadiaris són canvis fisiològics que segueixen un cicle de 24 hores i estan sincronitzats per senyals ambientals, com els cicles de llum i foscor. També afecta negativament la fluctuació dels nivells de soroll a la qualitat del son dels pacients.

"L’hospitalització debilita el ritme circadiari i el cicle de son-vigília. Pot ser per una malaltia o per estar en un ambient inusual i sorollós amb règims de llum, alimentació i activitat desordenats. Com a resultat, els pacients tendeixen a experimentar una mala nit, amb múltiples despertars nocturns i somnolència diürna mentre són a l’hospital. Aquesta alteració pot afectar el seu pronòstic i el temps d’hospitalització", assenyala Sara Montagnese, professora de cronobiologia de la Universitat de Surrey.

Segons la seua opinió, és important buscar maneres de millorar el ritme circadiari dels pacients hospitalitzats per ajudar-los a dormir millor, "la qual cosa podria ajudar a millorar la seua salut general i la seua experiència hospitalària".

Per investigar si la ritmicitat circadiària podria millorar, es va reclutar 50 pacients hospitalitzats i se’ls va fer una avaluació completa del son i la vigília. També se’ls va demanar que completessin un diari de son i utilitzessin un monitor d’activitat mentre estiguessin a l'hospital. Es van registrar factors ambientals com el tipus d’habitació, la posició del llit, la llum i el soroll.

Posteriorment, els pacients van ser assignats aleatòriament a dos grups: el grup d’intervenció, conegut com a 'atenció circadiària', i el grup de control, denominat 'atenció estàndard’. Als membres del grup d’'atenció circadiària' se’ls va demanar que utilitzessin ulleres lleugeres que proporcionessin llum matutina enriquida amb longitud d’ona curta immediatament després de despertar-se durant 45 minuts.

Després se’ls va demanar que utilitzessin pantalles amb filtres de llum de longitud d’ona curta des de les 18.00 fins l’inici del son. Finalment, se’ls va proporcionar alimentació i activitat/fisioteràpia en horaris el més propers possible als que estaven acostumats a casa. Els investigadors van descobrir que els pacients del grup 'atenció circadiària' tendien a ficar-se al llit més aviat i dormien millor que al començament de la seua hospitalització.

També es va descobrir que els factors ambientals exerceixen un paper important en el son dels pacients. Els pacients que dormien a prop de la finestra van tenir una eficiència del son (percentatge de temps que s'ha passat adormit al llit) significativament més elevat durant l'hospitalització en comparació amb aquells que dormien més lluny de la finestra, la qual cosa emfatitza la importància de la quantitat de llum natural a la qual està exposat un pacient hospitalitzat. Les fluctuacions en els nivells de soroll a la sala també es van associar amb un augment dels despertars nocturns.

"La llum juga un paper fonamental en la regulació dels ritmes circadiaris. El seu excés als hospitals a la nit pot fer que a una persona li resulti més difícil agafar el son, i la seua falta al matí pot provocar un retard en el ritme del pacient. El que hem demostrat és que augmentar i disminuir l’exposició a la llum al principi i al final del dia, respectivament, pot ajudar", afirma Montagnese.

"El soroll és sovint inevitable en una sala d’hospital freqüentada. Tanmateix, a la nit potser es poden fer coses per mitigar-lo i, sobretot, per contenir les grans fluctuacions en els nivells de soroll. Això podria aconseguir-se, per exemple, amb iniciatives educatives dirigides al personal de l’hospital, i també amb petits canvis en les característiques dels equips, com els carros de medicaments, per fer-los menys sorollosos", conclou.