Espanya té un fort escut contra el xarampió enmig del repunt de casos a Europa

El xarampió es considera una malaltia erradicada a Espanya des de 2016 per un escut vacunal que assoleix al 95 % de la població, de manera que l’any passat es van confirmar només onze casos, tots ells contagis importats, enmig del repunt de la malaltia en algunes regions d’Europa i l’alerta del qual preocupa experts i organismes, però és baixa per al nostre país.

L’advertència de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) aquesta setmana sobre l’augment exponencial de casos de xarampió a la regió europea l’any passat ha fet que la malaltia estigui sobre la taula novament, però no a Espanya, un dels països que esquiva els casos autòctons que provoca el virus, de la família dels paramixovirus, des de fa gairebé una dècada.

En adults amb edat entre els 20 i 50 anys

Als països i zones en les quals ja no circula per la immunitat de ramat que proporciona arribar al 95 % de vacunació amb dos dosis, el 60 o 70 % dels casos de xarampió s’estan donant en adults amb una edat compresa entre els 20 i 50 anys, segons dades de l’OMS.

L’alerta llançada aquesta setmana per l’OMS té el seu origen el 2020 després de l’esclat de la pandèmia, que va provocar una caiguda de la cobertura de vacunació que ha durat fins a 2022 i que se suma a l’auge dels moviments antivacunes en els últims anys, la qual cosa ha provocat el ressorgiment del virus a 40 dels 53 països de la zona.

En els registres de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (Renau) -amb dades de l’Institut de Salut Carlos III- i fins i tot en un informe elaborat l’any passat amb motiu de la presidència espanyola de la UE, es posa èmfasi en el sistema de vigilància espanyol, que avalua contínuament els pocs casos que es confirmen, l’últim detectat aquest gener a Catalunya i relacionat amb un viatge a l’Índia.

Immunitat vacunal del 95 % o més, imprescindible

Una immunitat efectiva contra el xarampió només s’aconsegueix si els països disposen de calendaris i programes de vacunació capaços de mantenir altes cobertures, de més del 95 % amb 2 dosis de vacuna, per la qual cosa taxes inferiors a aquesta xifra provocaran repunts, com ha passat a diversos països de la regió europea, que en conjunt han registrat més de 30.000 casos entre gener i octubre de 2023.

En una entrevista amb EFE, María del Mar Tomás, metge i microbiòloga de l’Hospital Universitari de la Corunya i portaveu de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), ha explicat que no hi ha hagut una erradicació completa del xarampió perquè en baixar la taxa vacunació la malaltia rebrota i, encara que el risc sigui "baix" per a Espanya, hi ha comunitats en què s’ha reduït el percentatge necessari per a la immunitat de grup.

Per això, ha fet "una crida d’atenció" a mantenir aquestes taxes des de la infància amb la inoculació en els menors de la "triple vírica" -el sèrum contra el xarampió, rubèola i parotiditis- i en adults no vacunats o amb dubtes.

"El xarampió és molt contagiós", ha incidit i ha indicat que la taxa de mortalitat infantil, que el 1996 va assolir el 17,5 %, se situa en els últims anys entorn del 6,3 %, mentre ha recordat que Ucraïna, Romania i el Regne Unit han registrat importants rebrots i que la malaltia en països com els Estats Units repunta anualment per negativa o oblit de la vacunació.

Crides a Espanya a la vacunació des de 2019

El 2019 el Ministeri de Sanitat va establir al seu calendari comú de vacunació una crida als nascuts a partir de 1970, ciutadans en aquest llavors d’entre 40 i 50 anys, que no estiguessin segurs d’haver rebut les dos dosis necessàries de la vacuna o no hagin patit el xarampió.

Un protocol sobre la vacunació a què s’ha afegit el pla de prevenció contra el xarampió i la rubèola 2021-2025, que inclou mesures acordades amb les comunitats.

Com es transmet i quins són els símptomes?

La microbiòloga i portaveu de la SEIMC assenyala que els primers signes d’infecció vírica es poden confondre amb altres processos, de manera que comença amb símptomes respiratoris, tos, mucositat, conjuntivitis i, posteriorment, es diferencia de la varicel·la perquè el seu exantema comença a la cara i el clatell i s’estén a mans i palmells dels peus.

Té una taxa d’atac de més d’un 90 % i es transmet per aerosols, contacte directe amb les secrecions nasals o faríngies i es pot encomanar de quatre dies a quatre després que aparegui l’exantema a la pell.

També pot derivar en altres infeccions greus, diarrea intensa, pneumònia i encefalitis.