Lleida commemora l'Holocaust

“Van tancar el meu oncle i el meu pare en camps de concentració el 1944, van estar presos un any i el meu oncle va sortir molt malalt, pesava només 43 quilos.” Ho recordava ahir Ramon Pach, fill de l’exregidor de la Paeria de Lleida Josep Pach, en l’acte de commemoració del Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust que es va celebrar amb la presència de veïns, familiars de víctimes, entitats socials i autoritats polítiques davant de l’escultura del carrer Jaume II (Cappont) que recorda els 47 veïns de la ciutat que van acabar en camps d’extermini nazis. “El meu oncle va aconseguir tornar legalment el 1959, però el meu pare va haver d’escapar-se de la policia francesa i creuar la frontera d’amagat”, va recordar Pach emocionat. “Es va ocultar a casa fins que un any abans de jubilar-se va recuperar el permís per exercir de mestre, i així ho va fer.”

“L’Holocaust va ser possible perquè va començar anys enrere, amb retallades a les llibertats de certs col·lectius, fins a tenir un poble submís que s’havia deixat enlluernar per fal·làcies grandiloqüents d’un ultranacionalisme excloent.” Així ho va afirmar Josep San Martín, representant del Comitè Internacional de Mauthausen, que va recordar que el 45% de tots els metges alemanys i austríacs estaven afiliats al partit nazi. Va lamentar que 400.000 persones fossin esterilitzades de manera forçosa i que més de 80.000 discapacitats morissin assassinats en centres dirigits per metges. Així mateix, va explicar que “34 republicans espanyols van ser víctimes d’experiments mèdics, entre ells el meu oncle i un altre lleidatà”, i va valorar que “estem tornant a veure la llibertat amenaçada de manera creixent, en molts llocs i per a molts col·lectius ja ha desaparegut”.

Fins a 314 lleidatans van ser empresonats en camps de concentració, sis eren dones. Ho va assenyalar Josep Ramon Segura, representant del grup de recuperació de la memòria històrica del Centre Excursionista de Lleida, alhora que va lamentar que tan sols el 40% té espais de memòria com llambordes o plaques. “La creació a la ciutat d’un centre d’interpretació de la Guerra Civil ajudaria en el reconeixement de les víctimes”, va afirmar.

El portaveu de la comunitat gitana Josep Roigé va retreure la falta d’ensenyament a les escoles de la Gran Batuda gitana del 1749. Maribel Sáez, de l’associació Colors de Ponent, va assegurar que el col·lectiu LGTBIQ+ va ser un dels més castigats i oblidats. Així mateix, Sonia Salvia, de l’entitat Down Lleida, va reivindicar el “dret a la vida amb dignitat” de les persones amb discapacitat. Les alumnes del Màrius Torres Lara Folch i Blau Vilanova van llegir un manifest de suport a les víctimes, i Salvador Escudé va dir en nom de les minories religioses que “avui la llibertat religiosa està més amenaçada que mai”. “Crec en la importància de no oblidar cap genocidi”, va concloure l’edil Carlos Enjuanes.