Roma va fer possible que molta gent viatgés lluny

Per primera vegada en la història humana, l’Imperi Romà va fer possible que molta gent viatgés grans distàncies durant les seues vides, segons un nou estudi de material genètic d’esquelets antics.

Al llarg del regnat de mil anys de l’Imperi Romà, poblacions dispars van començar a connectar-se de noves maneres: a través de rutes comercials, col·laboració econòmica i política i esforços militars conjunts. Ara, un equip internacional dirigit per investigadors d'Stanford Medicine ha utilitzat material genètic d’esquelets antics per reunir una imatge detallada dels patrons de viatge i migració durant l’apogeu de l’imperi.

El seu estudi, publicat a eLife, va analitzar l’ADN de milers d’humans antics, inclosos 204 que no havien estat seqüenciats prèviament. Va mostrar com de diverses eren moltes àrees de l’Imperi Romà: almenys el 8% de les persones incloses en l’estudi no procedien originalment de l’àrea d’Europa, l’Àfrica o Àsia on van ser enterrats.

"Fins ara, havíem de confiar en el registre històric i arqueològic per intentar reconstruir com la població interactuava i canviava durant aquest temps", va dir en un comunicat Jonathan Pritchard, professor de genètica i biologia i un dels autors principals de l’article. "Ara podem afegir-hi nous detalls des d’una perspectiva genètica".

Anteriorment, el grup de Pritchard va utilitzar l’ADN antic per estudiar la diversitat genètica de les persones a Roma i els seus voltants durant un període de 12.000 anys d’història que inclou des de l’Edat de Pedra fins a l’època medieval. Van mostrar com l’àrea es va tornar ràpidament més diversa en l’època de la fundació oficial de Roma, que data del 753 aC.

L’equip es va preguntar quina part d’aquesta diversitat era exclusiva de Roma, la capital de l’imperi, i com de diverses podrien haver arribat a ser les àrees més remotes. En l’estudi, es van centrar en una finestra de temps més estreta (des del final de l’Edat de Ferro fa 3.000 anys fins a l’actualitat), però van observar una àrea geogràfica que cobreix tot l’Imperi Romà. Van utilitzar dades de l’ADN existents de milers d’esquelets que havien estat recollits en territori de l’imperi, així com a Europa central, Europa de l’est i Àsia central, Gran Bretanya, el nord d’Europa i el nord de l’Àfrica. A més, van seqüenciar 204 nous genomes de 53 llocs arqueològics a 18 països. La majoria eren de persones que van morir durant els períodes de la Roma imperial i l’antiguitat tardana, del segle I al VII aC.

"Quan vam començar aquest estudi, no hi havia gaires genomes històrics d’aquest període, per la qual cosa les noves mostres van omplir aquest buit," va dir Clemens Weiss, exbecari postdoctoral al laboratori de Pritchard, que va codirigir l’estudi.

El primer que va notar l’equip va ser que, durant el període en qüestió, les àrees menys diverses tendien a ser aquelles que estaven geogràficament aïllades, com les terres altes d’Armènia, que estan envoltades de muntanyes. No obstant, en general, la majoria de les àrees de l’Imperi Romà tenien esquelets de diversos orígens genètics. Entre les zones particularment diverses es trobaven Sardenya, els Balcans i parts d’Europa central i occidental.

"Majoritàriament, les observacions complementen el que els historiadors i arqueòlegs van plantejar la hipòtesi", va dir Margaret Antonio, estudiant de postgrau al laboratori de Pritchard i coprimera autora de l’article. "Per exemple, la ceràmica nord-africana es va trobar arreu de tot l’Imperi Romà. Ara també hem trobat evidència genètica de persones del nord de l’Àfrica que residien a les actuals Itàlia i Àustria".

Per comprendre millor quines àrees estaven connectades entre si, l’equip va dur a terme una gran anàlisi de les persones desenterrades en cada lloc l’ascendència genètica de les quals no coincidia amb el lloc on van ser trobades, el que suggereix que ells o els seus avantpassats recents havien viatjat o migrat.

Van descobrir que, entre les persones que no eren locals de l'indret on van ser trobats, hi havia patrons comuns d’ascendència. Les persones trobades a la Gran Bretanya i Irlanda eren més probablement del nord o centre d’Europa, per exemple, i molt menys probable que procedissin del sud-oest d’Europa o del nord de l’Àfrica. L’anàlisi va ajudar a explicar com les rutes comercials i els moviments militars podrien haver impulsat la diversitat.

"L’expansió de l’imperi va ser una empresa enorme que va requerir milers de tropes amb comerç, feina, esclavitud i desplaçament forçat", va dir Weiss. "A mesura que l’imperi es va expandir, va atreure més i més persones i va augmentar la mobilitat en continents sencers".

Els investigadors van concloure que l’augment de la mobilitat va significar que, per primera vegada, les persones viatgessin a través d’un continent durant la seua vida. Si bé la majoria de les anàlisis de l’ADN antic revelen una difusió de poblacions al llarg de moltes generacions, els nous resultats mostren que moltes persones es van desplaçar grans distàncies durant les seues vides.

Les noves dades van portar els investigadors a un enigma desconcertant: si la gent hagués continuat movent-se al ritme observat durant el període estudiat, les diferències regionals haurien començat a desaparèixer gradualment. Els genomes de les persones d’Europa de l’est, per exemple, s’haurien tornat indistingibles dels d’Europa occidental i el nord de l’Àfrica, i viceversa. No obstant, la majoria d’aquestes poblacions (fins i tot avui dia) continuen sent genèticament diferents.

Això pot deure’s, en part, que els individus no sempre es reproduïen als llocs on van morir, i és possible que alguns haguessin viatjat però haguessin tornat a casa abans de tenir fills.

"Tot el que podem dir amb certesa és on van morir aquestes persones", va dir Weiss. "Si algú va morir durant un desplegament militar, no significa que s’hagi reassentat permanentment a l’àrea on es va trobar el seu cos".

Però l’equip té una altra hipòtesi: la mobilitat de les persones va disminuir dràsticament amb el col·lapse de l’Imperi Romà. No tenen prou dades d’aquell període per saber-ho amb certesa, però esperen realitzar estudis futurs que se centrin en l’època medieval, la Il·lustració i la Revolució Industrial per veure com es comparen els patrons de mobilitat.