L’OMS adverteix d’un augment del 77% en els casos de càncer per a 2050 a tot el món

El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC), organisme de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), preveu més de 35 milions de nous casos de càncer el 2050, xifra que suposa un augment del 77 per cent respecte als 20 milions de casos estimats en 2022.

El ràpid creixement de la càrrega mundial de càncer reflecteix tant l’envelliment com el creixement de la població, així com els canvis en l’exposició de les persones als factors de risc. El tabac, l’alcohol i l’obesitat són factors clau de l’augment de la incidència del càncer, mentre que la contaminació atmosfèrica continua sent un dels principals factors de risc mediambientals.

En termes de càrrega absoluta, s’espera que els països amb un IDH alt experimentin l’augment absolut més elevat de la incidència, amb una previsió de 4,8 milions de nous casos addicionals el 2050 en comparació amb les estimacions de 2022.

Tanmateix, l’augment proporcional de la incidència és més cridaner als països d’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) sota (augment del 142%) i en els d’IDH  mitjà (99%). Així mateix, es preveu que la mortalitat per càncer en aquests països gairebé es dupliqui el 2050.

"Els països que disposin de menys recursos per fer front a la seua càrrega de càncer seran els més afectats", afirma el doctor Freddie Bray, cap de la Subdivisió de Vigilància del Càncer del CIIC.

El 2022 hi va haver 20 milions de nous casos de càncer

Així, el CIIC ha calculat que el 2022 hi va haver 20 milions de nous casos de càncer i 9,7 milions de morts, la qual cosa suposa un increment de la càrrega mundial del càncer.

Segons les estimacions de l’OMS, hi va haver tres grans tipus de càncer el 2022: pulmó, mama i colorectal. "El càncer de pulmó és el més freqüent a tot el món, amb uns 2,5 milions de nous casos, és a dir, al voltant del 12 per cent del total de nous casos a tot el món. Li segueix molt de prop el càncer de mama, amb 2,3 milions de casos," ha expressat Bray. Per darrere estan el càncer colorectal, el càncer de pròstata i el càncer d’estómac.

Per als homes, els càncers de pròstata i colorectal van ser el segon i tercer càncer més freqüents, mentre que els càncers de fetge i colorectal van ser la segona i tercera causa més freqüent de mort per càncer. En les dones, el càncer de pulmó i el colorectal van ocupar el segon i tercer lloc tant en nombre de nous casos com de morts.

El càncer de coll uterí va ser el vuitè càncer més freqüent a tot el món i la novena causa de mort per càncer, amb 661.044 nous casos i 348.186 morts. És el càncer més freqüent entre les dones de 25 països, molts dels quals es troben a l’Àfrica subsahariana.

Quant a la mortalitat, el càncer de pulmó és també la principal causa de mort per càncer, amb 1,8 milions de morts, és a dir, el 19 per cent del total. El segueixen el càncer colorectal, el càncer de fetge, el càncer de mama i el càncer d’estómac. "Segons aquestes noves estimacions, al voltant d’1 de cada 5 persones desenvolupa càncer al llarg de la seua vida", ha advertit Bray.

Així, en la data analitzada, la xifra estimada de persones que eren vives en els 5 anys següents a un diagnòstic de càncer era de 53,5 milions.

Els països no financen adequadament l’atenció al càncer

L’OMS també ha publicat els resultats d’una enquesta realitzada a 115 països que mostren que la majoria dels territoris no financen adequadament els serveis prioritaris d’atenció oncològica i pal·liativa com a part de la cobertura sanitària universal (CSU).

Les estimacions del CIIC, basades en les millors fonts de dades disponibles als països el 2022, posen en relleu l’impacte desproporcionat en les poblacions desateses i la urgent necessitat d’abordar les desigualtats del càncer a tot el món.

L’enquesta mundial de l’OMS sobre cobertura sanitària universal i càncer mostra que només el 39 per cent dels països participants cobrien els aspectes bàsics del tractament del càncer com a part dels seus serveis sanitaris bàsics finançats per a tots els ciutadans, els "paquets de prestacions sanitàries".

Només el 28 per cent dels països participants cobria a més l’atenció a les persones que requereixen cures pal·liatives, inclòs l’alleujament del dolor en general, i no només el relacionat amb el càncer.

Desigualtat en el càncer de mama

Les desigualtats en càncer són especialment agudes en càncer de mama. Als països amb un IDH molt alt, 1 de cada 12 dones serà diagnosticada de càncer de mama al llarg de la seua vida i 1 de cada 71 morirà d’aquesta malaltia.

En canvi, als països amb un IDH sota, mentre que només a una de cada 27 dones se li diagnostica un càncer de mama al llarg de la seua vida, una de cada 48 morirà per aquesta causa.

"Les dones dels països amb IDH sota tenen un 50 per cent menys de probabilitats de ser diagnosticades de càncer de mama que les dels països amb IDH alt, i tanmateix corren un risc molt més gran de morir de la malaltia a causa del diagnòstic tardà i a l’accés inadequat a un tractament de qualitat", ha explicat la doctora Isabelle Soerjomataram, cap adjunta de la Subdivisió de Vigilància del Càncer del CIIC.

L’enquesta mundial de l’OMS també revela importants desigualtats mundials en els serveis oncològics. Segons els informes, els serveis relacionats amb el càncer de pulmó tenien entre 4 i 7 vegades més probabilitats d’estar inclosos en la sanitat pública en un país d’ingressos alts que en un d’ingressos baixos.

De mitjana, hi havia quatre vegades més probabilitats que els serveis de radioteràpia estiguessin inclosos en un pla de salut d’un país de renda alta que d’un país de renda baixa. La disparitat més important entre els serveis va ser el trasplantament de cèl·lules mare, que tenia 12 vegades més probabilitats d’estar inclòs en un pla de salut d’un país d’ingressos alts que d’un país d’ingressos baixos.

"La nova enquesta mundial de l’OMS llança llum sobre les grans desigualtats i la falta de protecció financera contra el càncer a tot el món, amb poblacions, especialment als països d’ingressos més baixos, que no poden accedir als serveis bàsics d’atenció oncològica", ha dit la doctora Bente Mikkelsen, Directora del Departament de Enfermedades No Transmisibles de l’OMS.

"El lloc en el qual viu una persona no hauria de ser determinant. Existeixen eines que permeten als governs donar prioritat a l’atenció oncològica i garantir que tothom tingui accés a serveis assequibles i de qualitat. No es tracta només d’una qüestió de recursos, sinó de voluntat política", afirma el doctor Cary Adams, director de l’UICC.