Enganyar l’olfacte dels herbívors, un mètode per protegir a les plantes més valuoses

Un equip de científics ha demostrat que és possible protegir les plantes dels herbívors envoltant-les amb l’olor d’alguna varietat que els animals no mengin. El mètode podria ajudar a preservar plantes valuoses ecològicament o econòmicament.

El mecanisme, que s’ha provat amb cangurs dels pantans -uns marsupials australians-, sembla que també funciona amb elefants africans.

L’estudi, liderat per la Universitat de Sydney (Austràlia) i publicat a Nature Ecology & Evolution, ha demostrat que les plàntules d’arbres situades al costat de la solució olfactiva esquer tenien vint vegades menys probabilitats de ser devorades pels animals.

"Envoltar les plàntules amb plantes poc desitjables per a l’herbívor, en la majoria dels casos, enganya els animals", explica Patrick Finnerty, del Laboratori d’Ecologia del Comportament i Conservació de la Facultat de Ciències de la Vida i el Medi Ambient i autor principal de l’estudi.

Els herbívors causen danys importants a plantes valuoses en zones ecològiques i econòmicament sensibles de tot el món, però matar els animals per protegir les plantes "resulta poc ètic", raona Finnerty.

Per això, l’equip va crear olors artificials que imitaven les que desprenen espècies vegetals que els animals eviten de forma natural, i va observar que aquest mètode allunyava els herbívors de les zones on no volien que estiguessin.

"Atès que molts herbívors utilitzen l’olor de les plantes com a sentit principal per buscar aliment, aquest mètode és un nou enfocament que podria utilitzar-se per ajudar a protegir plantes valuoses a tot el món, ja sigui en tasques de conservació o de protecció de cultius agrícoles," suggereix.

Un experiment amb cangurs

L’experiment, realitzat al Parc Nacional de Ku-ring-gai Chase, a Sidney, va utilitzar el cangur dels pantans com a herbívor model. Els investigadors van seleccionar un arbust poc desitjable de la família dels cítrics, Boronia pinnata, i una espècie desitjable, Eucalyptus punctata, per provar el concepte.

En comparar l’ús de la solució de B. pinnata amb la planta real, van descobrir que les dos tenien el mateix èxit a l’hora de protegir les plàntules d’eucaliptus de l’atac dels ualabíes.

Finnerty també ha provat amb èxit el mètode amb elefants africans, encara que aquest treball de camp no forma part d’aquest estudi d’investigació.

Els intents anteriors d’utilitzar substàncies repel·lents, com l’oli de bitxo o de motor, per controlar el consum de plantes pels animals tenen limitacions inherents.

"Els animals tendeixen a habituar-se a aquests senyals antinaturals, per la qual cosa els efectes dissuasius són només temporals. En canvi, en utilitzar l’olor de les plantes que els herbívors troben de forma natural i eviten en la seua recerca diària d’aliment, el plantejament funciona millor i és menys probable que els herbívors s’habituïn d’aquestes olors", explica. Els investigadors van prendre aquesta idea i van utilitzar solucions que produeixen aquestes aromes indesitjades.

"El nostre plantejament hauria de ser transferible a qualsevol herbívor mamífer, o potencialment invertebrat, que depengui principalment de la informació sobre l’olor de les plantes per buscar aliment i podria protegir plantes valuoses a nivell mundial, com les espècies amenaçades".

A més, els mètodes actuals per protegir les plantes "són cars i estan cada vegada més limitats per la preocupació pel benestar dels animals, per la qual cosa es necessiten enfocaments alternatius com est," conclou Clare McArthur, coautora de la investigació.