El Brut inaugura el Carnaval

Torà va veure ahir la que segons molts dels visitants van coincidir a denominar una de les millors edicions del Carnaval del Brut i la Bruta, la celebració que inaugura els carnavals a Lleida. El tradicional pregó satíric va estar dedicat gairebé del tot al canvi de comarca. Liderat per l’actor local Toni Torres, la primera part es va pronunciar a la plaça del Pati, on es va escenificar el divorci entre la que van denominar l’Ànima de Torà amb la Segarra. En el litigi un jutge de Cervera va determinar el final del matrimoni acatant l’argument que la Segarra “mai ens ha tingut en compte per a res”. Per la seua part, la Segarra, encarnada en la imatge d’una dona horrible, va amenaçar amb “ara no us donarem ni aigua”, recollint el problema que des de fa anys viu la localitat. La segona part del pregó va tenir lloc a la plaça de la Font, on la comarca del Solsonès, una dona igual d’horrible acompanyada d’un trabucaire, va escoltar les lloances de l’Ànima de Torà: “Cabirolet meu, ens agraden els teus camins ben arreglats, les subvencions que reps, les teues llanegues, les teues corbes (referint-se al relleu de la comarca)”, cosa a la qual la dona va contestar “doncs jo mai m’havia fixat en tu”.

Amb tot, la Solsonès li va oferir un present, una nova geganta, la Lloca i la Mula, que des d’ara se suma als 8 que ja té la festa del Brut i la Bruta. Segons el portaveu de la festa, Jordi Vila, el nou gegant equilibra la presència de gegants masculins i femenins i en aquesta ocasió no té semblança amb ningú de la localitat. Com a novetat, aquest any la dansa del Brut, la Bruta, el Bonic i la Bonica la van ballar quatre dansaires del grup infantil –Roger Argerich, Arlet Batet, Jordi Peribáñez i Laia Vilardosa–, acompanyats al violí per Natàlia Padullés, veïna de Palou. Després va ballar el grup d’adults i finalment els vuit gegants.

Trenta-cinc anys d’una celebració l’origen de la qual es remunta al XVIII

El carnaval del Brut i la Bruta o festa de la Llordera està documentada a Torà ja al segle XVIII. La peculiaritat és un Ball Pla acompanyat amb violí en què participen dos personatges que ballen correctament la dansa, el Bonic i la Bonica, i uns altres dos personatges vestits amb parracs que s’ocupen de destorbar els primers.La celebració es va perdre amb la Guerra Civil i no va ser fins a l’any 1990 que un grup de joves de la localitat van reprendre la iniciativa. Cinc anys després, per donar més popularitat a la celebració van presentar el Brut, un gegant de mans lliures de la factoria Casserres de Solsona. Es va fer a imatge de l’entranyable Pep de Jovans, que feia el mateix paper en la dansa. L’èxit de la proposta i l’acceptació dels visitants els va portar un any després a presentar la Bruta, feta a imatge de la també entranyable Maria de Cal Sala, que igualment feia el paper de Bruta en la dansa. El van seguir el Bonic i la Bonica, a imatge dels joves Xavier Alarcón i M. Alba Alsina. El 1998 apareixia el Brau Constantí, sàtira de l’escut de la “molt lleial i constant vila de Torà”. El 2002 es va homenatjar l’historidor local Jaume Coberó amb la figura del Sargentet. A partir del 2012 es van presentar per a la colla infantil dos rèpliques que van rebre els noms del Brutet i la Bruteta. Aquest any per celebrar el 35 aniversari s’estrenen la Lloca i la Mula.