Els testaments vitals pugen un 50% a Lleida amb 579 de registrats el 2023

Prop de 4.500 lleidatans han deixat per escrit quins tractaments mèdics desitgen o no rebre al final de la vida. La firma de testaments vitals va registrar el 2023 una xifra rècord, amb 579, a les comarques lleidatanes. S'ha aprovat una reforma per fer més accessible aquest document al poder-se fer davant d'un metge sense notari ni tres testimonis.

Cada vegada són més els lleidatans que deixen per escrit com volen ser tractats al final de la vida. Tot i que encara és minoritari el percentatge de població que registra un document de voluntats anticipades, no arribant ni al 2% del total, la firma de testaments vitals ha anat a l’alça en els últims anys gràcies a l’entrada en vigor de la llei de l’eutanàsia i, ara, amb l’aprovació per part del Parlament d’un canvi en la llei perquè el registre sigui molt més àgil i accessible. Segons les dades facilitades pel departament de Salut a SEGRE, el 2023 hi va haver un repunt molt significatiu en el registre de testaments vitals a les comarques lleidatanes. Així, van pujar un 50% respecte al 2022, amb un total de 579. És la xifra més alta des que va entrar en vigor aquest registre.

En les últimes dos dècades, concretament des del 2002, un total de 4.493 lleidatans han deixat per escrit quins tractaments mèdics volen o no rebre en cas d’estar incapacitats en aquell moment. Un pas decisiu per preservar no només els drets i voluntats del pacient sinó també per fer més fàcil la presa de decisions per part de les famílies i pròxims. Després de l’aprovació la setmana passada per part del Parlament, ja no caldrà que es formalitzi davant de notari o amb tres testimonis, sinó que es podrà fer davant d’un metge o professional d’infermeria de referència. 

Un canvi, impulsat per l’Associació Dret a Morir Dignament, que facilitarà el tràmit i l’accés a aquest dret. Segons l’entitat, hi havia persones que no podien fer-ho perquè no tenien una xarxa social que els permetés trobar aquests tres testimonis o no podien pagar un notari. El document de voluntats anticipades o testament vital promou l’autonomia del pacient a l’hora de prendre decisions relatives a la seua salut fins i tot quan ja no pot decidir per ell mateix. També serveix per designar un representant com a interlocutor vàlid amb els sanitaris i incloure si es desitja rebre l’eutanàsia. S’ha de registrar a Salut (https://canalsalut.gencat.cat) o davant de notari perquè pugui constar en l’historial clínic i consultar-se a La Meva Salut.

A judici per una transfusió a un testimoni de Jehovà

El Jutjat Penal 2 de Lleida ha acollit aquests dies el judici a una doctora de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida que un pacient testimoni de Jehovà ha denunciat per fer-li una transfusió de sang, segons ell, sense el seu consentiment. L’acusació particular sol·licita que se li imposin 15 mesos de presó a més d’una inhabilitació professional durant dos anys. La Fiscalia i la defensa de la doctora demanen l’absolució al considerar que va actuar correctament per salvar-li la vida. El pacient va assenyalar en el judici que ell no va donar el consentiment per rebre la transfusió i que preferia morir, mentre que la doctora va al·legar que no va voler firmar el rebuig a rebre tractament. En la seua declaració, la facultativa va recordar que el primer que va fer va ser consultar si en la història clínica del pacient hi havia un document de voluntats anticipades en el qual hagués expressat la seua voluntat, que no n’hi havia. Així mateix, la defensa de la doctora i la Fiscalia al·leguen que un familiar va expressar la voluntat de fer la transfusió després que el pacient delegués la decisió en ell. Un tema que ha tornat a obrir el debat sobre la necessitat del testament vital.