Ser atès pel mateix metge de família durant 2 anys disminueix la mortalitat en un 8%

El doctor i membre del Fòrum Català d’Atenció Primària, Albert Planes, ha incidit aquest dimarts, en una jornada organitzada pel PNB i la Fundación Sabino Arana, en la necessitat de "promoure la formació de nous metges de família i la seua permanència en la mateixa població", ja que "mantenir l’atenció del mateix metge de família durant dos anys disminueix la mortalitat en un 8% i als 15 anys disminueix en un 25%".

Mig centenar de professionals de la Medicina i la Infermeria i representants de diferents àmbits de la societat basca han participat aquest dimarts en una nova jornada del laboratori d’innovació política "Euskadi Think Next", organitzada pel PNB i Sabino Arana Fundazioa sota el títol "El futur del sistema de salut a Euskadi".

El doctor i membre del Fòrum Català d’Atenció Primària, Albert Planes; la doctora i directora científica de BioGipuzkoa, Itziar Vergara; i el director d’Onkologikoa i professor de la Facultat de les Ciències de la Salut de la Universidad de Deusto, Ander Urruticoechea, han estat els principals ponents d’una trobada en el qual també han pres part professionals de l’àmbit sanitari de diferents hospitals i centres de salut dels tres territoris de la Comunidad Autónoma Vasca.

Albert Planes ha incidit al paper de l’Atenció Primària en un context exigent. Segons Plans, especialista en Medicina Familiar i Comunitària, "mantenir el mateix metge de família durant anys és molt beneficiós per a la salut de les persones".

En aquest sentit, ha destacat que "mantenir l’atenció pel mateix metge de família durant dos anys disminueix la mortalitat en un 8%, i als 15 anys disminueix en un 25%". Així mateix, ha incidit en la necessitat de "promoure la formació de nous metges de família i la seua permanència en la mateixa població". Per a Planes, aquesta "és una de les mesures sanitàries més útils, molt més que qualsevol medicament".

"Els metges de família necessiten la confiança dels seus pacients, però també el suport i respecte dels responsables sanitaris i dels altres especialistes. Són imprescindibles, i urgents, reformes del sistema sanitari per fer-ho possible," ha assegurat.

Postpandèmia

Per la seua part, Itziar Vergara ha analitzat la situació actual de la salut en la societat "de la postpandèmia". Vergara ha afirmat que "la salut de les persones és un fenomen complex que ve determinat per nombrosos factors de divers nivell. Identifiquem fàcilment els factors individuals, per exemple, els genètics i alguns hàbits de vida i l’impacte que tenen en el desenvolupament de malalties".

Tanmateix, segons la metgessa de família, l’anàlisi no és tan senzilla. En aquest sentit, ha afirmat que els hàbits de vida, és a dir, la manera de menjar, de realitzar exercici físic, consumir alcohol o tabac, no venen donats per decisions exclusivament individuals. Hi ha un conjunt de factors de l’esfera social com l’educació o les condicions de treball, entre altres, que afecten aquesta decisió i, per tant, la salut."

"Un abordatge integral de la salut i les iniciatives dirigides a millorar-la, han de prendre en consideració el complex conjunt de determinants i això, com és evident, no pot fer-se exclusivament des dels serveis assistencials de salut. Nombrosos factors en nivells diversos només poden ser abordats des de nombroses aproximacions interconnectades entre si", ha asseverat.

Finalment, el director d’Onkologikoa i professor de la Facultat de les Ciències de la Salut de la Universitat de Deusto, Ander Urruticoechea, ha reflexionat sobre el futur del sistema sanitari a Euskadi.

Segons el doctor Urruticoechea, "qualsevol anàlisi del futur d’un sistema sanitari en el nostre àmbit ha de partir de l’oportunitat que representa el canvi en la sensibilitat social en el format de la relació del ciutadà amb els organismes dispensadors de cures. Un canvi, embrionari, que s’ha de fomentar des de l’educació i la comunicació i sempre amb enorme humilitat i esperit de posada a disposició per part dels gestors sanitaris".

En la seua ponència, Urruticoechea ha analitzat algunes propostes d’ús molt concretes de determinants ja coneguts del futur del sistema sanitari (digitalització, gestió basada en resultats, I+D, noves estructures sanitàries, etc.) per afavorir l’adaptació necessària al nou context.

"Aquesta adaptació arribarà només de baix a dalt, en forma de capacitació de la gestió clínica i interacció amb el ciutadà. No és el moment de grans canvis estructurals sinó d’una profunda revisió del model de gestió de les persones", ha destacat Urruticoechea.

Xabier Barandiaran, responsable de l’Àrea d’Innovació Política d’EAJ-PNB i director de 'Euskadi Think Next', i la presidenta de Sabino Arana Fundazioa i secretària de l’EBB d’EAJ-PNB, Mireia Zarate, han estat els encarregats de presentar aquesta nova jornada del "Euskadi Think Next", que EAJ-PNB i Sabino Arana Fundazioa han posat en marxa per abordar els desafiaments presents i futurs d’Euskadi de manera compartida amb la societat basca.