Mimas, el satèl·lit de Saturn, podria tenir un oceà ocult sota la superfície

Mimas és una de les llunes de Saturn i, com ja se sap d’altres, podria tenir un oceà sota la superfície, que encara seria nou i estaria evolucionant, assenyala un nou estudi que ha analitzat dades de la sonda Cassini. Les evidències han estat trobades per un equip liderat per l’Observatori de París que publica les seues troballes aquest dimecres a Nature.

Mimas i Encédal, descoberts el 1789 per William Hersel, són dos dels molts satèl·lits de Saturn, ambdós tenen òrbites no llunyanes, són similars en mida i té superfícies gelades, però la del primer està plena de cràters i la del segon és llisa.

Mentre que d'Encédal ja se sap que té un oceà gelat al seu interior, el que hi havia sota l’escorça de Mimas continuava sent un misteri i es considerava poc probable que tanqués aigua a causa de les propietats de la seua superfície i els seus cràters.

Però l’equip encapçalat per Valery Lainey de l'Observatori de París va posar en dubte aquesta creença i va analitzar les observacions que va fer la sonda Cassini de Saturn i les seues llunes durant més d’una dècada.

El resultat són les evidències de l’existència d’un oceà que és profund, comença entre 20 i 30 quilòmetres sota l’escorça. La massa d’aigua va aparèixer, segons les simulacions, fa entre 25 i 2 milions d’anys, per la qual cosa encara és jove i no hauria tingut temps de deixar empremta a la superfície de Minas, el que li permet conservar el seu cràters.

Investigacions prèvies obrien dos escenaris per a l’interior d’aquesta petita lluna: un nucli rocós allargat o un oceà global.

L’equip va analitzar la temperatura interior, els moviments de rotació i l’òrbita, paràmetres que es veuen afectats per com és la lluna al seu interior, i van concloure que l’existència d’un oceà global intern sota la superfície és l’únic escenari compatible amb les observacions.

Aquest descobriment afegeix Mimas a l’"exclusiu club de llunes amb oceans interns, entre les quals es troben Encélad i Europa, però amb una diferència única: el seu oceà és notablement jove", va destacar Nick Cooper.

Aquests resultats impliquen que els processos recents a Mimas poden haver estat comuns en les primeres etapes de formació d’altres mons gelats, assenyalen els autors, que consideren que nous estudis sobre aquest satèl·lit podrien ensenyar més sobre la formació dels mons gelats.

L’existència d’un oceà d’aigua líquida de recent formació "converteix Mimas en un candidat idoni per als investigadors que estudien l’origen de la vida", va dir Cooper.

Lainey, per la seua part, va posar èmfasi que aquest descobriment té "importants implicacions per a la nostra comprensió del potencial de vida més enllà de la Terra", ja que suggereix que fins i tot les llunes petites i aparentment inactives poden allotjar oceans ocults capaços de sustentar condicions essencials per a la vida.

"Això obre noves vies d’exploració, que podrien atansar-nos -va afegir- a la resposta a la vella pregunta: estem sols a l’univers?