L'Arnau atén 1.300 visites a l'any de pacients amb epilèpsia

El Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida va atendre l’any passat un total de 1.309 visites de pacients amb epilèpsia (364 primeres visites i 945 de successives). Es tracta d’un desordre neurològic que es caracteritza per crisis epilèptiques recurrents i les conseqüències neurobiològiques, cognitives, psicològiques i socials que se’n poden derivar. Juntament amb el Servei de Neurofisiologia, es fan una mitjana de 1.350 electroencefalogrames cada any.

L’epilèpsia, el Dia Mundial de la qual es va celebrar ahir, afecta 400.000 persones a l’Estat i cada any se’n diagnostiquen 20.000 casos nous. Pot aparèixer en qualsevol moment de la vida i les seues manifestacions són variades. Caure a terra, patir moviments convulsius i treure escuma per la boca només són les manifestacions més greus. Molts afectats mai no presentaran convulsions i poden tenir episodis d’alteració de la consciència durant els quals fan actes motors automàtics mentre que d’altres presenten espasmes als braços. Així mateix, hi ha nens amb episodis d’absència de consciència de segons de durada.El doctor Àlex Quílez, neuròleg de l’Arnau, explica que les causes poden ser genètiques (més freqüent en epilèpsies d’inici infantil), infeccioses, immunològiques i estructurals (dany cerebral adquirit o malformacions cerebrals). El diagnòstic es fa mitjançant dades clíniques amb el suport d’exploracions com l’electroencefalograma i la ressonància magnètica. El tractament principal es basa en fàrmacs que modulen i disminueixen l’excitabilitat de les neurones. Amb els fàrmacs adequats, fins al 70% dels pacients poden controlar les crisis mentre que en la resta de casos pot caldre fer estudis més complexos i utilitzar altres teràpies com la neuroestimulació. La investigació ha permès millorar el diagnòstic, nous test genètics, fàrmacs dirigits i el progrés de les tècniques quirúrgiques.

“Hem d’evitar que es colpegin si tenen espasmes”

■ “Si un dia presenciem que una persona pateix algun tipus de convulsió, hem d’evitar que es pugui colpejar durant els espasmes. No s’ha d’introduir cap objecte a la boca, ja que podríem causar-li més danys. A més, intentarem determinar la durada de la convulsió i, una vegada hagi acabat, entre un i tres minuts, col·locarem la persona en posició de seguretat i l’anirem estimulant per valorar-ne el grau de recuperació de la consciència”, explica el doctor Quílez.