Moren agafats de la mà en una eutanàsia conjunta l’exprimer ministre neerlandès i la seua esposa

Les parelles que decideixen posar fi a la seua vida amb una eutanàsia programada per a un mateix dia i hora suposen un percentatge petit del total de morts assistides als Països Baixos, però el nombre augmenta i són desenes a l’any, entre elles la de l’exprimer ministre neerlandès Dries van Agt i la seua dona, ambdós de 93 anys.

Van Agt feia 70 anys que estava amb la seua esposa Eugenie, a la qual va conèixer quan estudiaven a Nimega, a l’est dels Països Baixos, i des d’aleshores van ser inseparables: ella el va acompanyar i va aconsellar durant la seua etapa com a ministre de Justícia (1971-1977), d’Exteriors (1982) i com a primer ministre de tres gabinets entre 1977 i 1982.

També va estar al seu costat quan va fundar en 2009 The Rights Forum, centre de coneixements sobre Israel i Palestina, on va intentar materialitzar la seua recerca d’una solució pacífica al conflicte, una cosa a què va dedicar la seua energia des que va visitar Cisjordània el 1999. Junts van viatjar pel món per feina, i van ser inseparables durant dècades, per això també tenien clar que no volien viure sense l’altre.

El 5 de febrer passat, els dos amb 93 anys, amb un estat de salut deteriorat, i envoltats dels seus éssers estimats, van morir "agafats de la mà" després de sotmetre’s junts a una eutanàsia, una cosa cada vegada més habitual als Països Baixos, segons Fransien van ter Beek, presidenta de l’Associació Neerlandesa per a un Final de Vida Voluntari (NVVE).

El 2022, últim any del que es disposen de xifres oficials, hi va haver gairebé 9.000 eutanàsies als Països Baixos, entre elles les de 29 parelles que es van sotmetre a un procés de mort assistida, és a dir, 58 persones en total. El 2021 van ser 16 parelles, i el 2020 unes altres 13. El percentatge és petit, però cada vegada major, segons dades dels Comitès Regionals de Revisió de l’Eutanàsia (RTE).

"No passa gaire sovint, perquè no és un camí fàcil", va assenyalar Van ter Beek a la cadena NOS. Els metges estudien la sol·licitud d’una parella com dos processos individuals i estan sotmesos a les condicions de qualsevol altre cas.

L’eutanàsia és legal als Països Baixos des de 2002, però s’autoritza en condicions molt estrictes i només pot realitzar-se sota supervisió mèdica, per la qual cosa qualsevol altra manera d’ajudar el suïcidi es considera il·legal.

Els requisits exigeixen que la decisió sigui "voluntària i ben pensada", davant d’un "sofriment insuportable i desesperat", i que "no hi hagi alternativa raonable". A més, el metge ha "d’informar de la situació i les perspectives", i que es demani segona opinió a "un metge independent", de manera que el procés "sigui mèdicament acurat", amb els fàrmacs correctes i els passos adequats.

Dos metges diferents realitzen una avaluació separada, després de la qual un altre metge independent la torna a examinar, i tots els doctors han d’estar segurs que es compleixen tots els punts abans d’autoritzar l’eutanàsia. En el cas de les parelles, s’ha també de comprovar que no hi ha una "pressió indeguda" per una de les parts.

Van Agt va patir una hemorràgia cerebral el 2019 i la seua salut es va deteriorar des d’aleshores. "Allà va ser quan va dir que l’eutanàsia era una opció si la vida i el sofriment se li feien insuportables (") La seua salut era cada vegada més fràgil i volia centrar la seua atenció en la seua esposa, els fills i els nets," va afegir Gerard Jonkman, director de The Rights Forum, qui va confirmar que la salut d’Eugenie també es va deteriorar ràpidament en els últims anys.

L’exprimer ministre va entrar en política a finals dels seixanta i va ser membre del partit demòcrata cristià CDA fins 2021. Va ser un conservador de creences catòliques, però la seua visió es va fer més progressista amb els anys, tant com per sorprendre morint després d’una eutanàsia i al costat de l’amor de la seua vida. "No podien viure l’un sense l’altre", va assegurar Jonkman.

"Sabem per experiència que a la gent li sembla una idea bonica. Especialment després de tota una vida en la qual les persones s’han fusionat entre si. Així ja no has de viure la mort de l’altra persona, i t’estalvies el dolor", conclou Van ter Beek. No obstant, són els fills i els nets que pateixen una doble pèrdua en morir junts els seus pares o avis.

De moment, les "eutanàsies dobles" continuen sent una excepció i en representen menys de l’1 % del total de casos als Països Baixos.