Fumar altera el sistema immunitari fins i tot després d’haver-ho deixat

Fumar altera el sistema immunitari fins i tot després d’haver-ho deixat, la qual cosa no només augmenta la predisposició a desenvolupar malalties, sinó que agreuja qualsevol patiment quotidià de manera que el fumador o exfumador té més símptomes i complicacions.

Seguint el camí obert als anys 90 per la investigadora Polly Matzinger, qui va descriure les tasques de control i protecció interna del cos humà que realitza el sistema immunològic, un estudi publicat aquest dimecres a la revista Nature ha intentat respondre a la pregunta de quins factors ambientals externs alteren les nostres defenses.

Per aconseguir resposta un equip internacional d’investigadors, afiliats a institucions de França, Suècia i els Estats Units, ha analitzat l’impacte de 136 factors ambientals en el sistema immune de 1.000 persones voluntàries d’entre 20 i 70 anys, en bon estat de salut i nascudes al llarg de cinc dècades diferents.

Es van analitzar mostres de sang exposades a aquests 136 patògens de 200 persones per cada dècada, de les quals la meitat eren dones i la meitat homes.

Els científics es van fixar concretament en la quantitat de citocines (un grup de proteïnes crucials per controlar l’activitat de les cèl·lules del sistema immunitari) que segregaven les persones estudiades per defensar-se dels aquests patògens i coordinar la resposta immunològica per combatre’ls.

La conclusió va ser clara: de tots els factors ambientals estudiats, el tabaquisme va ser el que més va influir en la resposta immunitària.

Una de les autores, Violaine Saint-André, investigadora de l’Institut Pasteur de París, va explicar en una roda de premsa organitzada per Nature que fumar altera les defenses del cos de dos formes.

Afecta la immunitat "innata o natural", que és la capacitat congènita del cos per destruir qualsevol tipus de microorganisme potencialment nociu, i modifica també l’anomenada immunitat "adaptativa" (mediada pels limfòcits) que produeix anticossos específics davant cada amenaça.

'Memòria' d’haver fumat

Els científics van descobrir que mentre l’alteració de la immunitat innata és "transitòria", i es va perdent després de deixar de fumar, els danys en la immunitat adaptativa persisteixen i la quantitat de citocines alliberades en una infecció o qualsevol altre problema de salut segueix modificada fins 10 o 15 anys després que una persona hagi abandonat el tabac.

Van observar que hi ha una correlació entre els anys que una persona ha estat fumat i la quantitat de cigarros fumats amb la persistència del dany en la immunitat adaptativa.

Després de factors ja coneguts com l’edat, el sexe, la genètica, l’índex de massa corporal o la infecció per citomegalovirus (un tipus d’herpes), "ara demostrem que el tabaquisme és un altre gran modificador del sistema immune", va afegir Saint-André.

"Si una persona deixa de fumar recupera bé la part de la immunitat innata, però no així de la immunitat adaptativa. Això indica que el sistema immunitari té memòria d’haver fumat de forma persistent, la qual cosa té una important implicació per a les persones fumadores," assenyala l’Àfrica González-Fernández, catedràtica d’Immunologia de la Universitat espanyola de Vigo, en una reacció recollida per la plataforma Science Media Centre (SMC).

Aquest estudi "ajuda a explicar possibles alteracions en la resposta immunitària que veiem freqüentment en els fumadors que arriben a l’entorn dels 60 anys amb sospita d’immunodeficiència secundària en el context d’una malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC) i on es veu una baixa concentració d’anticossos", va assenyalar Marcos López Hoyos, president de la Societat Espanyola d’Immunologia (SEI) en una altra reacció del SMC.

Conseqüències a llarg termini

Les alteracions que fumar provoca en les defenses poden manifestar-se a llarg termini en un augment de risc de contreure malalties autoimmunes, al·lèrgies o càncer, va apuntar en la mateixa trobada informativa un altre dels autors, Darragh Duffy, afiliat també al Pasteur.

"Les nostres conclusions impliquen a curt termini, que una persona que fumi patirà un empitjorament de qualsevol malaltia que impliqui inflamació respecte a una que no fumi ni hagi fumat, els símptomes seran més persistents i hi haurà més possibilitat de complicacions i cronificació de la malaltia", va agregar.

Els autors van reconèixer que un aspecte limitant del treball és la falta de diversitat genètica dels individus estudiats, i el fet és que tots els estudis s’han dut a terme amb cèl·lules de sang perifèrica, i no hi hagi dades sobre com l’exposició del tabac afecta també nivell respiratori (com pot ser la mucosa i líquid brònquiooalveolar).

A més de les revelacions de la investigació per si mateix, aquests resultats "ajudaran a comprendre millor els factors que són subjacents al risc de contreure infeccions i altres malalties relacionades amb el sistema immunitari, com el càncer", van apuntar els científics.

Al ser preguntats per quin missatge donarien als ciutadans arran d’aquesta investigació, els investigadors van ser clars: "Mai és bon moment de començar a fumar i el moment de parar és ara".