Les xarxes roges són més eficaces contra les plagues d’insectes

Segons un nou estudi, les xarxes roges són millors per mantenir allunyada una plaga d’insectes agrícoles comuna que les típiques xarxes blanques o negres.

Els investigadors van experimentar amb l’efecte de xarxes roges, blanques, negres i de colors combinats per dissuadir els trips de la ceba de menjar porros Kujo, també anomenats cebes gal·leses. Tant en proves de laboratori com de camp, les mosquiteres roges van ser significativament millors per dissuadir l’insecte que altres colors.

A més, en proves de camp, els cultius de ceba que hi eren parcial o totalment coberts per malla roja van requerir entre un 25 i un 50% menys d’insecticida que el necessari per a un camp totalment descobert. Canviar les xarxes agrícoles de blanc o negre a roig podria ajudar a reduir l’ús de pesticides i l’impacte negatiu relacionat que pot tenir en el medi ambient, mentre recolza pràctiques agrícoles més sostenibles i efectives.

Les plagues d’insectes poden ser un malson per a qualsevol jardiner. Tan aviat com apareixen els cabdells frescos, es cobreixen de pugons, escarabats i altres insectes a la recerca d’un saborós refrigeri. Si bé els insecticides sintètics s’utilitzen àmpliament per controlar plagues en jardins i cultius agrícoles, se sap que molts causen danys al medi ambient natural al filtrar-se al terra i els subministraments d’aigua, i enverinar plantes, vida silvestre i insectes inofensius. Algunes plagues també s’estan tornant resistents als productes químics, pel que els agricultors s’estan quedant sense opcions sobre què utilitzar i necessiten aplicar-los amb més freqüència.

Les xarxes agrícoles són una altra manera de protegir els cultius i reduir l’ús d’insecticides. És possible que vegis els típics hivernacles amb xarxes blanques, negres o blaves quan passis per un hort o un camp d’hortalisses. Com una mosquitera sobre un llit, impedeixen físicament que els insectes arribin als cultius. Té sentit pensar que la característica més important d’aquestes xarxes seria la mida dels forats de la malla. Com més petit és el forat, més petit ha de ser l’insecte per poder entrar. Tanmateix, un equip d’investigació del Centre d’Agricultura, Silvicultura i Pesca de la Prefectura de Kyoto i la Universitat de Tòquio ha descobert que el color de la xarxa pot actuar com un element dissuasiu encara més important.

"Vam provar xarxes roges que tenien una mida de malla més gran que el cos de l’insecte, però encara més efectives que altres xarxes convencionals blanques o negres amb una mida de malla més petita. Aquest "control òptic de plagues" es basa en la naturalesa de la visió del color dels insectes per mantenir allunyades a les plagues", va explicar en un comunicat el professor Masami Shimoda de la Escuela de Graduados en Ciències Agrícoles i Biològiques de la Universitat de Tòquio. "La majoria dels insectes no tenen fotoreceptors rojos als ulls i els resulta difícil veure el color roig, per la qual cosa ens va semblar curiós que es pogués utilitzar un color invisible per controlar-los".

L’equip es va centrar en una plaga, els trips de la ceba (Thrips tabaci). Aquest insecte és molt resistent als insecticides i causa grans danys a una varietat de cultius importants a tot el món, en menjar-los i en propagar virus nocius. Els investigadors van provar tres combinacions de colors de xarxes roges (roig-blanc, roig-negre i roig-roig) en tres mides de malla (2 mil·límetres, 1 mm i 0,8 mm). També van provar xarxes típiques combinades de negre, blanc i blanc i negre de la mateixa mida, al laboratori i en el camp.

En general, totes les xarxes que incloïen fibres roges van tenir un acompliment significativament millor per mantenir allunyats els trips de la ceba que les xarxes negres o blanques. En la segona prova a l’aire lliure, els investigadors van provar l’eficàcia de les xarxes roges i roges en diferents nivells de cobertura: sense cobertura, amb cobertura total, només en la part superior i només al costat.

A causa d’un brot de trips de la ceba a la zona, es va utilitzar insecticida. La parcel·la totalment coberta va requerir la menor quantitat d’insecticida i va produir cebes d’alt valor comercial. Les parcel·les que només estaven cobertes pel sostre o els costats van requerir una aplicació addicional d’insecticida, en comparació amb la parcel·la totalment coberta. En comparació amb les parcel·les completament descobertes, les parcel·les amb xarxes roges van reduir en general el nombre d’aplicacions d’insecticida necessàries entre un 25% i un 50%.

"Aquestes noves malles roges són més cares que els pesticides, però són econòmiques perquè poden utilitzar-se durant anys. També són molt eficaços per controlar les plagues sense tota la feina que implica fumigar pesticides", va afirmar Shimoda.

A més de reduir la infestació per trips de la ceba, un altre avantatge de les xarxes roges és que, a causa que depenen del color i no de la mida de la malla, poden tenir forats més grans. Això millora la transpirabilitat, redueix la possibilitat d’infeccions per fongs i millora l’accés a la llum solar. A més, a causa d’un millor flux d’aire, les temperatures no són tan altes dins de l’hivernacle, la qual cosa facilita als agricultors treballar a l’interior.