Només un 12 % de dones al top 50 del personal investigador a Espanya, segons un estudi

Les dones estan infrarepresentades en posicions de lideratge en la investigació espanyola, on amb prou feines hi ha 6 científiques (un 12 %) en la llista dels 50 investigadors amb més mèrits, segons el primer 'Estudi de gènere en l’emprenedoria de I+D+i', promogut per l’Institut de les Dones amb dades 13 universitats.

El projecte ha recollit dades sobre projectes, patents, càtedres i spin-offs (iniciatives empresarials promogudes per membres de la comunitat universitària) amb l’objectiu d’analitzar, comprendre i aportar eines per corregir els biaixos de gènere en l’ecosistema universitari espanyol.

Profunda bretxa de gènere

Les dades de l’estudi evidencien una profunda bretxa de gènere en la ciència espanyola: només el 24,51 % dels projectes de transferència de coneixement ha estat dirigit per una dona, davant un 75,49 % de direcció masculina; mentre que a nivell de finançament només el 23,69 % dels fons de càtedres són captats per investigadores.

En termes de presència, i malgrat portar anys sent majoria a les universitats, les científiques només ocupen un 33,46 % de les càtedres, i són només tres les que se situen entre les 50 primeres persones investigadores amb càtedres registrades.

Respecte a les 158 spin-off operatives des de 2010 a Espanya, les dones només suposen un 18,23 % del seu personal investigador.

En quan als científics amb patents, el percentatge de dones no supera el 24,66 %, sent només tres les que es troben entre el top 50 amb patents registrades.

Sostre de vidre per a les distincions

A l’hora d’obtenir distincions el sostre de vidre es fa més gruixut: en observar la proporció de gènere amb mèrits, un indicador que fa referència a la probabilitat que té una dona d’accedir a un mèrit determinat davant qui posseeix un home, les dades assenyalen que per a les científiques és molt més difícil ser investigadora principal d’un projecte.

L’indicador 'taxa de mèrits diferents’ constata que, si bé és habitual que una dona tingui un mèrit, tenir-ne dos o tres és bastant menys probable que el cas del seu homòleg masculí, que acostuma a acumular més distincions diferents.

D’aquesta forma, la falta de distincions afegides perjudica les dones de forma notòria, ja que l’obtenció d’un únic mèrit resulta la causa principal que tinguin pitjors posicions en els rànquings de qualitat global.

A tots els indicadors calculats, l’estudi evidencia que la desigualtat entre homes i dones en la I+D+i és enorme, maximitzant-se als indicadors de qualitat, que han aconseguit visibilitzar reductes de desigualtat fins ara no identificats.

Primer mapa de la desigualtat en la ciència

En la presentació, la directora de l’Institut de les Dones, Isabel García Sánchez, ha destacat que es tracta del "primer estudi d’àmbit nacional que es realitza amb dades corporatives d’un ampli conjunt d’universitats", la qual cosa ha suposat un "gran repte", a causa de la inexistència prèvia d’un estàndard per a la recollida, emmagatzematge i gestió de les dades.

Aquest estudi ha estat realitzat en el marc del programa Innovatia 8.3, fruit de la col·laboració entre l’Institut de les Dones i la Universitat de Santiago de Compostel·la, i està disponible en el lloc web: https://indicadores.innovatia83.es/

Les dades en què es basa corresponen a 57.489 persones, 42.806 projectes de transferència, 347 càtedres, 1.413 patents i 203 spin-off analitzades, vinculades a les universitats: Politècnica de Cartagena, Vigo, Pública de Navarra, Oberta de Catalunya, Cantàbria, Santiago de Compostel·la, Castella-la Manxa, Extremadura, Politècnica de Madrid, Granada, San Jorge de Saragossa, Rovira i Virgilli i Autònoma de Madrid.