El 46,2% de les 31 fonts que analitza Creaf a Catalunya s’han assecat des de 2013
Els investigadors recomanen mantenir el cabal en aquelles en les quals encara brolla aigua
Imatge d’arxiu d’un brollador.
Les fonts naturals d’aigua de Catalunya, en la línia de les del conjunt de la regió mediterrània, veuen com se'n redueix el cabal i, en molts casos, s’han assecat del tot, segons revela un estudi liderat pels científics Centro de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales (Creaf).
Entre les causes, els autors assenyalen les onades de calor continuades i els episodis de sequera, sumades a la contaminació de l’aigua que provoquen l’agricultura i ramaderia intensives, els microplàstics o els fàrmacs, apunten en l’anàlisi publicada a la revista 'Global Change Biology'.
El CREAF i la Institució Catalana d"Història Natural (ICHN), en el marc del 'Projecte Fonts', ha analitzat des de 2013 un total de 31 fonts de la serralada litoral catalana i han constatat un 92 % de reducció en el cabal d’aigua i que més de 40 % s’havia assecat del tot.
L’equip que ha fet el seguiment va identificar tres factors: els episodis de sequera de 2021-2022 (va ploure un 30% menys en comparació amb el període 2011-2012), l’augment de temperatura en l’última dècada en un 0,6 °C, i els resultats de l’abandó i la contaminació.
Que a Catalunya, el 46 % de 31 fonts s’han assecat des que van començar a fer seguiment el 2013 "fet que dona pistes del que pot estar passant en altres llocs", ha valorat Marcos Fernández-Martínez, investigador del Consell Europeu d’Investigació (ERC) al CREAF, primer autor de la publicació i coordinador del cas d’estudi.
Els experts assenyalen que la dada és a més "preocupant" des del punt de vista de la biodiversitat. I és que, malgrat que són infraestructures petites, les fonts són "punts calents" de biodiversitat i acullen multitud d’espècies, com algunes molses, amfibis i crustacis, amb un nivell d’endemismes inusualment elevats, expliquen.
D’altra banda, a més de la riquesa que les habita, les fonts són "refugis climàtics" on els animals van per protegir-se de la calor, beure aigua o reproduir-se.
Fernández-Martínez ha destacat que en les fonts s’observen des de cérvols o ocells que s’hidraten, a salamandres, que busquen un ambient fresc, o larves de gripaus que necessiten l’aigua per créixer.
Encara que liderats pel CREAF, han participat altres institucions com la Universitat de Barcelona, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), la Institució Catalana d"Història Natural (ICHN), l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universidad de Cantabria, la Universidad de Vigo, l’IDAEA-CSIC, BioSciCat, la Universitat de Bolonya, Universitat de Porto i la Universitat de Ciències Aplicades de Zuric.
