LLEIDA
Més atencions per suïcidi a Lleida
La regió sanitària del pla va registrar l'any passat 495 casos, gairebé un 50% més, mentre que a la del Pirineu van pujar un 11% amb 40
Un 70% més de menors i joves atesos a urgències
Els episodis de conducta suïcida han crescut de manera substancial els últims anys, sobretot, a partir de la pandèmia. A la regió sanitària de Lleida van augmentar el 2023 gairebé un 50% mentre que a la del Pirineu van pujar un 11%. Segons les dades provisionals del Codi Risc Suïcidi, l’any passat es van atendre 495 casos de persones amb ideacions suïcides o intents d’autolesions al pla davant les 331 del 2022. Entre 2018 i 2023 s’han notificat a la regió sanitària de Lleida 1.500 episodis, dels quals 571 van ser d’homes i 929, de dones. A la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, es van registrar 40 episodis de conducta suïcida (19 en dones i 21 en homes) mentre que el 2022 van ser 36.
Són xifres que va donar a conèixer ahir el departament de Salut durant la presentació de la campanya No el deixis caure en el pou del suïcidi, per a la qual s’han instal·lat vinils als carrers de dinou municipis lleidatans per prevenir aquest tipus de conductes, com ja va informar SEGRE. El director dels Serveis Territorials de Lleida i gerent de la Regió Sanitària de Lleida, Raül Llevot, va assenyalar que ha augmentat el nombre de persones, especialment en dones, que han fet almenys un episodi de conducta suïcida i que han estat registrades amb consulta en urgències per ideació o temptativa de suïcidi. Per edats, han pujat un 45 per cent els casos d’adults, amb 367, i un 35 per cent en menors, amb 69. Pel que fa a les persones ateses a urgències amb idees o pensaments de suïcidi, entre la població adulta ha augmentat un 49 per cent mentre que ho ha fet en un 70 per cent en l’edat infantojuvenil. Per la seua banda, el gerent de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, Miquel Abrantes, va explicar que “les zones rurals no estan exemptes de temptatives de suïcidi, ans al contrari. De vegades, a les comunitats més petites, on tothom es coneix, es pot agreujar la por de ser estigmatitzat”.Per la seua part, Jordi Blanch, director dels serveis de Salut Mental i Addiccions de Gestió Serveis Sanitaris, va subratllar que “molt pacients se senten sols, amb un dolor emocional insuportable, i necessiten algú que els escolti sense ser jutjats”. Per això, va instar que “si l’entorn identifica els signes d’alarma, pot fer aquest acompanyament i demanar ajuda al telèfon 061 Salut Respon”. En un altre ordre, la regidora de Persones Grans, Salut i Consum, Anna Miranda, va recordar que la Paeria complementa accions de prevenció entre alumnes, famílies i professorat i que hi ha diversos programes d’atenció.