L'Estatut de Municipis Rurals de Catalunya encara la recta final per la seva aprovació al Parlament

L'Estatut de Municipis Rurals de Catalunya encara la recta final després que s'hagi clos el període d'al·legacions i ara s'estiguin resolent. La vicepresidenta Laura Vilagrà ha assistit aquest dissabte a l'assemblea general de l'Associació de Micropobles de Catalunya i ha explicat que la llei s'aprovarà a Govern a finals de març i llavors passarà al Parlament. Vilagrà ha destacat que el text és un "punt d'inflexió" per donar la volta al despoblament i una aposta pel reequilibri territorial. 

"És un Estatut que ens n'hem de sentir molt orgullosos", ha destacat el president dels Micropobles, Joan Solà. Tot i això, ha reclamat a la consellera la creació del Consell Català dels Municipis Rurals, un òrgan que vetlli perquè la llei es compleixi. El president de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Joan Solà, ha assenyalat que voldrien que l'Estatut "anés molt més enllà" per aconseguir el món rural "viu" que fa anys que reivindiquen. 

Amb tot, celebren aquest "primer pas" perquè significa un reconeixement "específic" per als micropobles. Solà també ha posat en valor la feina que fa l'associació que s'ha traduït en un creixement any rere any. El president ha explicat que des de la darrera assemblea, l'entitat ha incorporat 30 municipis nous i ja en són 260 dels més de 500 que hi ha a tot Catalunya.

Joan Solà ha reivindicat la feina que han fet des del 2018 perquè els municipis rurals tinguin un reconeixement específic, una demanda precursora de la llei que s'està a punt d'aprovar, ha explicat. "Ara estem a la recta final i veiem la llum al final del túnel", ha dit el president. "Ens n'hem de sentir orgullosos", ha afegit.

La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, ha presidit l'assemblea general de l'Associació de Micropobles de Catalunya ha celebrat a Lluçà (Lluçanès). Vilagrà ha explicat que ara estan "garbellant" totes les al·legacions a la llei per intentar incorporar els diferents punts de vista dels municipis i que sigui un text "amb el màxim consens possible". Quan s'aprovi al Parlament properament, el text condicionarà les normatives que s'elaborin a partir de llavors – tant per part de la Generalitat com per part d'altres administracions- "amb l'objectiu que tinguin en compte la idiosincràsia del món rural".

La consellera també ha assenyalat els reptes que té el món rural, i que també s'ha vist aquests dies amb les reivindicacions de pagesos i ramaders, sobre la necessitat que es compleixi la llei de la cadena alimentària o l'eliminació de la burocràcia, aquest últim un aspecte en què hi pot incidir la Generalitat i amb el qual ja s'han compromès a establir una finestreta única on fer tots els tràmits.

Sobre la sequera, una altra de les preocupacions del món rural i de la pagesia, tot i que l'Estatut no regeix en aquest àmbit, el president de l'associació de Micropobles ha dit que també reivindiquen una mirada rural. "Tots sabem que hi ha restriccions i n'hi haurà, però demanem que hi hagi aquesta diferenciació entre el món rural i el món urbà quan s'aproven mesures". 

De la seva banda, la vicepresidenta ha defensat que la Generalitat fa temps que treballa per tenir un pla de sequera "el màxim d'ajustat" en relació a tots els sectors econòmics, també el primari. "No volem que hi hagi afectacions en l'activitat econòmica que siguin irreversibles", ha afegit. Vilagrà ha dit que s'estan posant mesures excepcionals sobre la taula, com la recuperació de pous que no s'utilitzaven per guanyar capacitat hídrica especialment en les conques internes.

L'alcaldessa de Lluçà, Glòria Colom, ha valorat molt positivament la feina que s'està fent per tirar endavant el nou Estatut dels Municipis Rurals, sobretot perquè va encaminat en canviar "la mentalitat de la igualtat per la mentalitat de l'equitat". "Si es té clar que a un atleta paralímpic juga en una lliga diferent a un d'olímpic, a nivell de municipis també", ha assenyalat. "Ens trobem que hi ha moltes exigències legals que ens ofeguen amb un impacte molt important pel consistori com poden ser manteniments de serveis que al cap del mes utilitzen poques persones o exigències en comptabilitats que aquí fa una persona i en municipis més grans ho fan deu", ha explicat.

Una trentena de pagesos i ramaders s'han presentat a l'assemblea general per exposar les seves reivindicacions. Des de l'associació de micropobles se'ls ha obert les portes per escoltar-los i s'ha votat a favor d'adherir-se al seu manifest. Tot i que inicialment la intervenció de la consellera a l'assemblea estava prevista pel migdia, els pagesos i ramaders no hi han coincidit perquè finalment es va avançar a l'obertura de la sessió.