Descobreixen el secret de la longevitat dels òvuls

Un equip del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona ha descobert en un estudi amb ratolins un mecanisme que explica com els ovòcits retenen i degraden proteïnes tòxiques per preservar la fertilitat a llarg termini.

Els ovòcits són òvuls immadurs que es desenvolupen en gairebé totes les femelles mamífers abans del naixement i la propagació de generacions futures depèn que aquesta reserva finita de cèl·lules sobrevisqui durant molts anys sense patir danys --en ratolins pot traduir-se en un període de 18 mesos i en humans pot durar gairebé mig segle--, ha informat el CRG aquest dimarts en un comunicat.

L’estudi, publicat a 'Cell', se centra en els agregats de proteïnes, que són grups de proteïnes danyades, i si no es controlen, aquestes substàncies nocives s’acumulen al citoplasma i tenen efectes altament tòxics.

En general, les cèl·lules gestionen els agregats descomponent-los amb enzimes especialitzades, o també es poden dividir en dos noves cèl·lules, concentrant-los en una de les cèl·lules sense afectar l’altra.

Tanmateix, en l’estudi s’assenyala que els ovòcits no són com altres cèl·lules, i la seua llarga vida significa que no poden dissipar substàncies tòxiques a través de la divisió cel·lular, i descompondre constantment els agregats de proteïnes és una estratègia inviable ja que requereix molta energia, la qual cosa els fa "sensibles" als efectes de les proteïnes mal reunides o danyades.

La cap del grup de Biologia d’Ovòcits i Latència Cel·lular del CRG, Elvan Böke, ha afirmat que la forma en què els ovòcits dels mamífers s’enfronten a l’agregació de proteïnes estava "essencialment sense estudiar.

Els investigadors van començar recollint milers d’ovòcits immadurs, òvuls madurs i embrions en estat de desenvolupament primerenc de ratolins, i amb tints especials van observar com es comporten els agregats de proteïnes.

Van descobrir estructures especials als ovòcits, que van anomenar conjunts vesiculars endolisosomals (Elva) i de les quals n’hi ha unes 50 per ovòcit, i van revelar un "moment crucial" durant l’etapa de maduració de l’ovòcit quan es converteix en un òvul madur, preparant-se per a l’ovulació i la possible fecundació.

En aquest etapa, els investigadors van observar que els Elva es mouen cap a la superfície de la cèl·lula i descomponen els agregats de proteïnes, essencialment netejant el citoplasma en profunditat.

"Un ovòcit ha de donar tot el seu citoplasma a l’embrió en el moment de la fecundació, pel que no es pot permetre que s’acumulin escombraries, que suposaria un risc existencial per a la seua funció," ha assenyalat el coautor de l’estudi del CRG Gabriele Zaffagnini, que veu en els Elva una xarxa d’eliminació de residus.

Les troballes de l’estudi del CRG obren noves vies per comprendre com els ovòcits es mantenen sans i què fa que aquestes estratègies fallin amb l’edat: quan l’equip científic va obligar els embrions a heretar proteïnes agregades, el 60% no va aconseguir completar etapes molt primerenques de desenvolupament.