Els adolescents que prenen begudes energètiques treuen pitjors notes i consumeixen més drogues

Els adolescents de 14 a 18 anys que prenen begudes energètiques treuen pitjors notes, repeteixen més cursos i fan campana més vegades que els que no en consumeixen, i a més d’ingerir més alcohol, amb el qual les solen barrejar, també fan més ús d’altres substàncies com a tabac, cànnabis, hipnosedants, èxtasi i cocaïna.

El 2023, el consum d’aquest tipus de begudes va assolir el màxim des que la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (PNSD) va començar a estudiar-ho el 2014: l’any passat, el 47,7 % dels estudiants de 14 a 18 anys n’havia pres una en els últims 30 dies, el 19,5 % barrejada amb alcohol.

Són les dades de l’última Enquesta sobre Alcohol i Drogues en Ensenyaments Secundaris a Espanya (ESTUDES) que recull l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions (OEDA) en un informe que acaba de publicar sobre aquestes begudes i els seus efectes en la població adolescent.

Un altre recent estudi del PNSD realitzat sobre menors de 12 i 13 anys havia revelat prèviament una altra dada: fins el 37,7 % d’aquests nois ha pres Red Bull, Burn, Monster, Coca-Cola Energy o altres l’últim mes, un 10,2 % barrejades amb alcohol.

Conseqüències a nivell cerebral i metabòlic

Intenses campanyes publicitàries són darrere de la irrupció d’aquests productes al mercat, que els defineixen com "begudes refrescants creades per incrementar la resistència física, proporcionar sensació de benestar i estimular el metabolisme, capaces de subministrar un elevat nivell d’energia provinent d’una combinació d’ingredients addicionats pels seus possibles efectes estimulants," recorda l’OEDA.

Entre els seus compostos figuren la cafeïna, la glocuronolactona i vitamines. Algunes atribueixen les seues propietats estimulants a aminoàcids com la taurina o al seu contingut en extractes d’herbes com a ginseng o guaranà, i en alguns casos s’agreguen minerals, inositol i carnitina.

La realitat és que tenen "conseqüències importants" a nivell cerebral i metabòlic: alguns dels seus efectes adversos són l’estimulació del sistema nerviós central (SNC) i cardiovascular i la seua relació amb el sobrepès i l’obesitat.

La seua ingesta regular s’ha associat a més a la sobredosi de cafeïna, hipertensió, pèrdua de massa òssia i osteoporosi. Els seus efectes secundaris comuns són palpitacions, insomni, nàusees, vòmits i micció freqüent.

I com adverteix l’OEDA, els joves són "un dels grups de població més exposats" a elles. De fet, diverses comunitats i el mateix Ministeri de Sanitat, amb el beneplàcit de nombroses societats científiques, han posat aquestes begudes en el seu punt de mira i volen regular-les per als menors d’edat.

Beguda energètica i alcohol, avantsala d’altres drogues

Dels estudiants de 14 a 18 anys que han recorregut a una d’aquestes begudes l’últim mes, més de la meitat (54,4 %) són nois i el 40,7 %, petites, de manera que l’increment del consum dels últims anys ha estat més del doble en ells que en elles (3,7 % davant l’1,7 %). Per edats, la prevalença va augmentant progressivament fins arribar al seu pic als 18 (59,8 %).

Igualment, ha augmentat el consum barrejat amb alcohol, i és en aquest grup on també apareix un ús de drogues més elevat: així, el 72,5 % dels adolescents que prenen begudes energètiques consumeixen alcohol; el 32,3 %, tabac; el 24,3 %, cànnabis; el 10,5 %, hipnosedants, amb o sense recepta; i l’1,6 %, èxtasi o cocaïna (pols o base).

Aquests percentatges toquen sostre en els que les combinen amb alcohol, de manera que el 49 % també ha fumat tabac; el 37,8 % ha consumit cànnabis; el 13,4 %, hipnosedants; el 3,4 %, èxtasi, i el 3,2 %, cocaïna.

Surten més, arriben més tard i tenen més diners

Tradicionalment associades a un augment del rendiment, el cert és que els xavals que han consumit begudes energètiques en els últims 30 dies treuen pitjors notes de mitjana, repeteixen més cursos o fan campana més vegades  que la resta. Aquestes diferències són encara més grans en els que les barregen amb alcohol.

A prop del 30 % d’estudiants que n’han ingerit una han repetit algun curs, més del 30 % en el cas dels quals les combinen amb alcohol. El mateix passa amb els que tenen de nota mitjana un suspens, amb xifres que ronden i sobrepassen el 10 %, respectivament, o amb els quals falten a classe, en el cas de la qual excedeixen el 30 % i el 40 %.

Les diferències són encara més grans amb les sortides nocturnes: el percentatge dels qui han consumit begudes energètiques amb o sense alcohol en els últims 30 dies i que surten 2 o més nits a la setmana, tornen a les 3 de la matinada o més tard i disposen de més diners per gastar setmanalment per anar amb els amics, al cine o a prendre alguna cosa és major que el dels que no les prenen.

Nord i Llevant, on més es consumeixen

Dedicar-se a activitats com la lectura o tenir algun hobbie com tocar algun instrument musical funciona com un escut protector, de manera que la prevalença de consum és menor en els adolescents que realitzen alguna d’aquestes tasques.

Així, el 41,8 % dels xavals que llegeixen llibres i el 43,8 % dels quals tenen una afició n’han pres una l’últim mes, xifres que passen al 14,8 % i 16,3 % en els quals ho han fet barrejant-la amb alcohol.

Per comunitats, les taxes més elevades es donen a Llevant i al nord: Astúries, Cantàbria, Euskadi, Catalunya, Comunitat Valenciana i les Balears superen el 19,9 %; Galícia, Aragó, Andalusia i Múrcia se situen entre el 19,1 % i el 19,9 % i la resta estan per sota del 19,1 %.