Un satèl·lit de dos tones entrarà demà a l’atmosfera de la Terra després d’acabar la seua vida útil

El satèl·lit Heritage ERS-2 entrarà demà dimecres de forma natural a l’atmosfera terrestre per desintegrar-se després de finalitzar la seua vida útil, segons la Agencia Espacial Europea (ESA), des d’on s’està fent seguiment de la seua degradació orbital.

L’Oficina de Rebutjos Espacials de l’ESA prediu, segons les últimes dades actualitzades, que la reentrada d’aquest satèl·lit d’unes dos tones es produirà sobre les 19:25 hores GMT del 21 de febrer, amb una incertesa de més/menys 9,9 hores.

Aquesta incertesa es deu principalment a la influència de la impredictible activitat solar, que afecta la densitat de l’atmosfera terrestre i, per tant, la resistència que experimenta el satèl·lit.

Quan el satèl·lit assoleixi uns 80 quilòmetres respecte a la Terra, començarà a trencar-se a trossos i la majoria es cremaran completament. Els riscos associats a les reentrades de satèl·lits són molt baixos, recorda l’ESA.

Alguns petits fragments podrien sobreviure, encara que és aviat per saber-ho, segons fonts de l’agència; si fos així el més probable és que caiguin al mar.

L’ERS-2 es va llançar el 1995 seguint els passos del seu satèl·lit germà, l’ERS-1, llançat quatre anys abans. En aquell moment, els dos eren els satèl·lits d’observació de la Terra més sofisticats mai desenvolupats, segons l’ESA. 

El 2011, l’agència va retirar l’ERS-2 i va començar el procés de reentrada controlada del satèl·lit. Ara ha arribat el moment que aquest satèl·lit torni a entrar en l’atmosfera de forma natural (no controlada) i comenci a desintegrar-se.

L’ESA va declarar acabada la seua missió el 2011 i posteriorment va reduir la seua altitud d’uns 785 quilòmetres a 573 quilòmetres per minimitzar el risc de col·lisió amb altres satèl·lits; així mateix, es va assegurar que totes les bateries i sistemes pressuritzats es buidessin o es tornessin segurs, i que s’apaguessin els sistemes electrònics. D’aquesta manera es va reduir el perill que una avaria interna fes que el satèl·lit es trenqués a trossos mentre encara es trobava a una altitud utilitzada pels satèl·lits actius.

L’eliminació d’aquest satèl·lit es va dur a terme tenint en compte les directrius de reducció de rebutjos espacials que l’ESA imposava en aquell moment als nous projectes, "el que demostra el ferm compromís de l’agència per reduir les escombraries espacials".

Després de 13 anys de degradació orbital, el satèl·lit tornarà a entrar de forma natural en l’atmosfera terrestre, la qual cosa s’espera demà. A mesura que s’atansi el reingrés, els experts podran predir l’hora i el lloc amb més certesa. L’Oficina de Rebutjos Espacials de l’AQUESTA l’està seguint molt de prop, en coordinació amb diversos socis internacionals.

Comprensió del canvi climàtic

Els ERS portaven un paquet d’instruments que incloïen un radar d’obertura sintètica d’imatges, un altímetre de radar i altres potents sensors per mesurar la temperatura de la superfície oceànica i els vents al mar. L’ERS-2 disposava d’un sensor més per mesurar l’ozó atmosfèric.

Ambdós van recopilar gran quantitat de dades sobre la disminució del gel polar, els canvis a la superfície terrestre, l’augment del nivell del mar, l’escalfament dels oceans i la química atmosfèrica. A més, es van utilitzar per vigilar greus inundacions i terratrèmols en llocs remots.

"La missió va establir les bases de molts dels satèl·lits actuals i de la posició de l’AQUESTA a l’avantguarda de l’observació de la Terra".

S’han publicat milers d’articles científics basats en la seua informació i, gràcies al programa Heritage, que garanteix que les dades dels satèl·lits ara inactives continuïn utilitzant-se, "continuaran sorgint més troballes sobre el nostre món en constant transformació i els riscos als quals ens enfrontem", conclou l’ESA.