Així funciona el 'tusi' o 'cocaïna rosa', la nova droga de moda d'efectes perillosos

Encara que el tusi també és conegut com a cocaïna rosa, experts de la Universidad Europea asseguren que “no és cocaïna i que el mecanisme d’acció d'aquesta nova droga és totalment diferent, ja que té efectes de distorsió de la realitat i dissociatius.” A més, malgrat ser considerada una droga de luxe, asseguren que “se li ha donat un màrqueting” per engreixar-se el seu preu, però que és inferior al que s’està venent.

El catedràtic d’Urgències a la Universidad Europea, Guillermo Burillo, assegura que el més alarmant del “tusi”, la droga coneguda com “cocaïna rosa” és la seua “imprevisibilitat perquè, encara que cada cop és més pouplar, els professionals mèdics en les urgències hospitalàries encara manquen de mètodes confiables per detectar-la”.

En aquest sentit, Burillo explica que “a diferència de la cocaïna, amb la qual s’ha confós erròniament en alguns casos, el 2C-B és una fenitelamina amb propietats dissociatives i distorsionadores de la realitat” i assenyala que “és una substància derivada o semblant al LSD”. Així mateix, l’expert de la Universidad Europea indica que “és una molècula diferent amb un mecanisme d’acció diferent ja que la cocaïna actua com a estimulant i anestèsic mentre que el “tusi” té efectes de distorsió de la realitat i dissociatius”.

Els orígens d’aquesta substància es remunten a 1974 quan es va sintetitzar per primera vegada, encara que la seua presència al mercat espanyol ha cobrat rellevància a partir de l’any 2010, quan s’ha anat estenent en ambients nocturns i festivals de música.

D’altra banda, la combinació del 2C-B amb altres substàncies sol ser comuna, “la qual cosa complica encara més la seua detecció i els efectes que pot tenir entre els consumidors de la mateixa”. Burillo adverteix que “qualsevol dosi pot ser perillosa perquè els viatges psicodèlics que produeix no estan molt clars, especialment en la gent jove” a més assenyala que “una cosa és el que es compra i una altra és el producte que realment porta la substància dins”. Sobre els efectes aguts assegura que solen ser de tipus psicodèlic amb distorsió de la realitat i alteracions en la percepció mentre que els efectes crònics no estan ben establerts. De fet, es planteja utilitzar-lo com a fàrmac sota control mèdic”.

Finalment, l’expert de la Universitat Europea ha fet referència a la seua comercialització i la categoria com a “producte de luxe”. “Se li ha donat un màrqueting perquè es consideri una droga de luxe, però el seu preu real és molt inferior al que s’està venent”, conclou|acaba.