Científiques revelen l’impacte de la solitud en el risc cardiometabòlic en el medi rural
Imatge d’una persona sola contemplant el paisatge.
Un estudi dut a terme per la participant en el programa de doctorat de Medicina Clínica i Salut Pública de la Universidad de Granada (UGR) Sara del Olmo Romero, dirigit per les doctores María Correa Rodríguez i Blanca Rueda Medina, del Departament d’Infermeria de la institució acadèmica andalusa, ha analitzat l’impacte de la solitud i l’aïllament social sobre el risc cardiometabòlic en el medi rural.
Els resultats d’aquest estudi han estat publicats a la revista científica 'Clinical Nursing Research', segons ha informat aquest dimecres la UGR en una nota de premsa.
Una de les conclusions és que gairebé la meitat dels participants complien criteris de síndrome metabòlica (SM), la qual cosa confirma la seua alta prevalença en aquesta població rural. A més, entre els participants que el patien es van observar nivells "significativament més elevats de solitud, menor suport social i més aïllament".
En l’estudi van participar 310 adults que tenien com referencia el centre de salut de Nerpio (Albacete). Als participants se’ls van prendre dades analítiques i antropomètriques per determinar la presència de SM i se’ls va avaluar la solitud, el suport social i l’aïllament social mitjançant escales validades internacionalment.
Entre els participants que van ser diagnosticats de SM es va observar que aquests presentaven més nivells de solitud, menor suport social i molt mes aïllament social, després d’ajustar les dades segons edat, sexe, nivell d’estudis i d’ingressos econòmics.
El SM es determina per la presència un conjunt de factors de risc cardiovascular, com l’obesitat abdominal, la resistència a la insulina, la hipertensió, l’alteració del metabolisme de la glucosa i la dislipèmia, que altera els nivells de greixos en sang.
La prevalença de SM ha anat augmentant en els últims anys i se situa entorn del 25 per cent a nivell mundial per la qual cosa és considerat un dels principals problemes de salut pública. Estudis recents demostren que aquesta prevalença aquesta "significativament augmentada" en poblacions rurals respecte a les zones urbanes.
La principal causa desencadenant del SM sol ser un desequilibri entre la ingesta calòrica i la despesa energètica, encara que també influeix la composició genètica i epigenètica de l’individu, el sedentarisme entre altres factors ambientals.
