Els països que han disminuït el consum d’antibiòtics han reduït els bacteris resistents

Els països que han disminuït el consum d’antibiòtics tant en animals com en humans han vist com es reduïen els bacteris resistents als antibiòtics, segons es desprèn del quart informe sobre el consum d’agents antimacrobians i l’aparició de resistència als antimacrobians (RAM) en bacteris d’humans i animals productors d’aliments (JIACRA IV).

L’informe, que l'han elaborat conjuntament el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC), l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i l’Agència Europea de Medicaments (EMA), destaca la importància de reduir el consum d’antibiòtics com un factor clau per reduir les resistències antimacrobianes.

Les tres agències han analitzat les tendències del consum d’antimacrobians i la resistència als antimacrobians en diferents bacteris com 'Escherichia coli' (E.coli) tant en humans com en animals productors d’aliments. També han analitzat com estaven canviant aquestes tendències en els humans i els animals destinats a la producció d’aliments durant 2014-2021. Per exemple, durant aquest període, el consum d’antibiòtics en animals destinats a la producció d’aliments va disminuir un 44 per cent.

L’anàlisi realitzada per les tres agències va trobar que el bacteri 'E. coli' tant en animals com en humans s’està tornant menys resistent als antibiòtics a mesura que es redueix el consum general d’aquests. Això demostra que les preocupants tendències en la resistència als antibiòtics poden revertir-se amb les accions i polítiques adequades.

"És imperatiu incrementar els esforços per reduir el consum innecessari d’antibiòtics per abordar l’amenaça per a la salut pública que representa la resistència als antimacrobians. A més, enfortir els programes d’immunització i millorar les pràctiques de prevenció i control d’infeccions en les comunitats i entorns d’atenció mèdica són essencials per reduir les necessitats d’antibiòtics", declara la directora de l’ECDC, Andrea Ammon.

L’informe també mostra que, en humans, l’ús d’importants grups d’antibiòtics, com els carbapenèmics, les cefalosporines de tercera i quarta generació i les quinolones, està associat amb la resistència a aquests antibiòtics a 'E. coli' d’humans. Així mateix, l’ús de quinolones, polimixines, aminopenicilines i tetraciclines en animals destinats a la producció d’aliments s’associa amb la resistència a aquests antibiòtics que es presenta en el bacteri 'E. coli' en animals productors d’aliments.

A més, la resistència bacteriana en humans pot estar relacionada amb la resistència bacteriana en animals productors d’aliments. Dos exemples destacats a l’informe són 'Campylobacter jejuni' i 'Campylobacter coli', que poden trobar-se en animals destinats a la producció d’aliments i poden transmetre’s a les persones a través dels aliments.

Per primera vegada, el codi estadístic utilitzat per realitzar aquestes anàlisis es posa a disposició del públic juntament amb l’informe, el que fomenta anàlisis addicionals per part d’investigadors i altres experts interessats.

La resistència als antimacrobians és una greu amenaça per a la salut pública i animal. S’estima que, cada any, la RAM causa la mort de més de 35.000 persones a la Unió Europea i el Espacio Económico Europeo (UE/EEE) i suposa una càrrega important per als sistemes sanitaris europeus, amb un cost aproximat d’11.700 milions d’euros a l’any, segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

D’aquesta manera, els resultats presentats en aquest informe exigeixen esforços continus per abordar la resistència als antimacrobians a nivell nacional, de la UE i global als sectors humans i d’animals destinats a la producció d’aliments; vigilància harmonitzada del consum d’antimacrobians i la resistència als antimacrobians als sectors humà i animal; estudis específics per comprendre millor la propagació de la resistència als antimacrobians.

"L’accés a dades fiables sobre consum i resistència en persones i animals marca una veritable diferència en la lluita contra la RAM. A través de projectes conjunts com JIACRA, els països europeus obtenen informació inestimable sobre l’impacte de les mesures que adopten. Això els permet prendre noves mesures per promoure l’ús prudent dels antibiòtics", assenyala la directora executiva de l’EMA, Emer Cooke.