Objectiu Mart: Així es prepara la NASA per arribar al planeta roig en uns 15 anys

Trepitjar la superfície de Mart podria ser viable a partir de 2039 si es compleix la previsió de l’agència espacial nord-americana NASA, que planeja utilitzar la Lluna com a "plataforma de proves" de tecnologia innovadora i investigacions que possibilitin a l’ésser humà sobreviure al planeta roig.

L’arribada de l’home a Mart serà un "pas gegantí" per a la humanitat, però prèviament és necessari tornar a la Lluna, transcorreguts més de 50 anys de l’última missió Apol·lo, per desplegar la tecnologia, logística i escometre les operacions que permetin ampliar l’exploració de l’espai, explica a EFE l’enginyer en la NASA Carlos García-Galán.

Com viure a la Lluna, protegir-se, treballar i explorar la seua superfície formen part del programa Artemis de la NASA, que consta de diverses fases: la primera nau no tripulada es va llançar el 16 de novembre de 2022 i el 2026 està previst portar astronautes al satèl·lit natural de la Terra.

"Aquesta dècada farem el que necessitem per tornar a la Lluna. La següent ens enfocarem en la infraestructura, la superfície i en acabar de construir l’estació espacial Gateway", detalla.

García Galán és el director de l’Oficina d’Integració del mòdul de Servei Europeu de la nau Orió en el centre d’investigació Glenn de la NASA, i participa aquests dies en el congrés 'Small Satellites & Services International Forum (SSSIF)' que se celebra a Màlaga.

Serà a final de la dècada dels 30 quan es començarà a treballar en els sistemes per a Mart. L’enginyer malagueny espera que al final d’aquella dècada o principis dels 40" estiguin "molt avançats" com per poder fer aquest pas. "Igual no hi estic treballant, però definitivament espero veure'l", assenyala.

Per "accelerar" aquest procés, es pretén combinar la feina de les agències governamentals amb la innovació de les empreses privades. Qui anava a pensar que hi hauria turistes avui amb naus anant a l’òrbita de la Terra i a l’Estació Espacial", comenta en al·lusió els vols de SpaceX o Blue Origin.

A Mart no val "Houston, tenim un problema"

Mentre que per arribar a la Lluna es pot tardar tres o quatre dies, i "les comunicacions ja es retarden uns segons", desplaçar-se a Mart pot ser un viatge de sis a nou mesos, i una vegada allà, el retard en la comunicació pot ser de 20 minuts només d’anada, precisa García-Galán.

A aquesta distància no "et pots permetre si se t’oblida alguna cosa o si es trenca, si la tripulació té un problema de salut... No pots reaccionar de manera immediata, has de tenir el que necessitis allà", recalca l’enginyer, que posa com a exemple la mítica frase "Houston, tenim un problema", que tardaria 20 minuts a arribar a la terra, i uns altres 20 per esbrinar de què es tracta.

Per això, afirma que cal "desenvolupar tecnologies noves per ser totalment independents", mentre s’aprofita la informació que proporcionen els nanosatèl·lits, que permeten crear mapes sobre la superfície lunar o crear una xarxa de comunicacions.

La Lluna s’utilitzarà com a "plataforma de proves" tant per establir campaments en els quals visqui l’ésser humà com per experimentar la tecnologia, afirma EFE Andrés Martínez, executiu del programa d’operacions independents de la Terra en la NASA, que inclou les missions precursores de robòtica, comunicació i navegació.

Martínez està immers en organitzar experts, científics i enginyers per dissenyar un sistema que de forma autònoma resolgui qualsevol tipus de problemes que pugui sorgir a Mart, de manera que s’activi una alarma abans que passi.

Trepitjar Mart el 2039 és l’objectiu, l’últim any de la dècada dels 30, però "és un repte i depèn del treball col·laboratiu amb la indústria i la coordinació amb la resta de socis internacionals, pel que aquest horitzó es pot "dilatar", admet.

Sensors, agricultura i biologia per sobreviure

La investigació necessària per a l’anhelada missió inclou tant assajos dels equips de tecnologia com el desenvolupament de l’agricultura espacial i estudis de biologia per garantir la supervivència i evitar els danys que ocasiona en l’ADN de les persones la radiació de l’espai profund.

A bord de la Estación Espacial Internacional s’han dut a terme molts experiments dels quals s’extreuen ensenyaments. "Les plantes utilitzen la gravetat com un compàs, per determinar on van les arrels,", i es tracta de saber "quanta gravetat és necessari oferir perquè la planta germini i creixi" lluny de la Terra, apunta.

Perquè l’objectiu és crear un ecosistema que permeti sobreviure en l’espai. En un viatge a Mart, els astronautes hauran d’"aprendre a viure aquells 80 dies" i el primer concepte de missió pretén "arribar allà i quedar-se un temps", per la qual cosa han de saber "com generar aigua".

Per conèixer els efectes que té sobre els éssers vius la permanència en l’espai i protegir els humans, es realitzen uns experiments biològics dins del satèl·lit BioSentinel en els quals la NASA utilitza llevat perquè "el seu ADN reacciona de manera similar quan se l’exposa a una alta dosi de radiació", explica Martínez.

Amb el desplegament de petits satèl·lits en l’òrbita lunar s’extrauran dades que es podran utilitzar en altres missions espacials en el futur. "L’ésser humà serà interplanetari perquè, per naturalesa som exploradors", assevera.

Conquerir l’espai es va aconseguir molt abans en el cine, encara que en moltes ocasions amb visions més pròpies de la ciència-ficció que de la realitat. Andrés Martínez es queda amb 'Interestellar' i confessa que 'Gravity' els va fer "riure" perquè tenia més com a finalitat "emocionar el públic en general" però s’allunyava més de la base científica.