El límit d’edat en l’ús de mòbils "no servirà de res" sense educació en tecnologia

El professor de Psicología Juan Manuel Machimbarrena, de la Universitat del País Basc (UPV), ha advertit que establir una edat mínima per a l’ús dels mòbils "no servirà de res" si no va acompanyat d’"una educació en l’ús de la tecnologia". Així ho ha expressat en la LI Setmana d’Humanitats de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Bilbao, que s’ha celebrat entre aquest dimarts i aquest dijous en la Societat Bilbaina, sota l’eix temàtic 'Una de mirada a la salut mental de nens i adolescents’. En aquest punt, ha assenyalat que és "especialment rellevant" l’ús que els mateixos adults fan de la tecnologia i la forma en què ensenyen a utilitzar-la "a través dels seus actes".

Al fil, Machimbarrena ha esmentat el concepte de mediació parental. "Aquest concepte se centra en el diàleg acompanyat i una protecció en el procés d’aprenentatge de l’ús d’Internet per part dels pares cap als fills". Segons el seu parer, aquí resideix "la clau" perquè els menors facin un millor ús i prevenir l’aparició dels riscos associats. El psicòleg ha recordat que la tecnologia "és molt present" en la vida dels adolescents, "fins tal punt que la seua realitat ja no està dividida en un món real i un altre de virtual, sinó que es constata una coconstrucció d’ambdós mons". "Això ha derivat que la manera de mostrar-se al món on line sigui una part rellevant de les seues vides", ha assegurat. D’aquesta manera, per discernir el significat d’aquesta realitat social, l’expert ha destacat que "la tecnologia no és intrínsecament dolenta ni bona, però tampoc no és innòcua".

Aquesta importància del digital porta a possibles riscos com el ciberassetjament, l’abús de la tecnologia o altres perills com el 'fear of missing out' (Fomo), és a dir, la por de perdre’s alguna cosa. "Però no tots els adolescents fan un ús negatiu de la tecnologia, i això també és destacable", ha puntualitzat.

Autoimatge i identitat en l’adolescència

A continuació, segons ha destacat Eva Sesma, psiquiatra de la infància i l’adolescència a l'Hospital Universitari Basurto i professora de Neurociències de l’UPV, "en l’adolescència, etapa caracteritzada per la multiplicitat de canvis que s’esdevenen s’experimenta una crisi d’identitat profunda" perquè "es plantegen noves qüestions i les primeres grans reflexions de la vida". Segons ha descrit la psiquiatra, els adolescents "estableixen vincles nous i senten la sexualitat i l’amor no familiar per primera vegada". També experimenten, d’altra banda, la solitud que suposa "enfrontar la seua pròpia vida i la responsabilitat de recórrer el seu propi camí". Referent a això, ha assenyalat que és "imprescindible" que, encara que els adolescents sentin que moltes coses canvien, "continuen pertanyent a una família que els estima i en la qual ocupen un lloc reconegut al qual sempre poden tornar".

Per a l’experta, acompanyar-los durant aquest període consisteix a "sostenir-los perquè puguin navegar lliurement per les seues emocions, posar-los límits perquè se sentin segurs, i donar-los suport perquè desenvolupin una autoestima suficient i un sentit d’identitat cohesionat que els permeti construir una vida que els pertanyi i representi".