Una nau dels EUA torna a la Lluna més de mig segle després

Una nau nord-americana s'ha posat aquest dijous sobre la superfície lunar per primera vegada en més de 50 anys, en concret des de la missió Apol·lo 17 de 1972, i s'ha convertit també en la primera fabricada per una firma privada que arriba fins al satèl·lit natural.

Al cap d’un viatge de més d’un milió de quilòmetres, el mòdul Odisseu, de l’empresa Intuitive Machines, ha aterrat amb èxit sobre les 5:23 de la tarda de dijous, hora del centre dels EUA (23:24 GMT), a la ribera del cràter Malapert A, a uns 300 quilòmetres del pol sud lunar, i després d’un parell de canvis en l’hora d’arribada.

"Houston, Odissu ha trobat la seua nova casa", va confirmar el director de la missió, Timothy Crain, després d’uns minuts en què es va perdre la comunicació i els controladors no rebien un senyal per part de la nau.

"Avui, per primera vegada en més de mig segle, els Estats Units han tornat a la Lluna", va dir l’administrador de la NASA, Bill Nelson, poc després de comprovat el descens d'Odisseu.

El procés d’aterratge no va estar exempt de contratemps. Segons es va informar durant la transmissió, l’eina d’Intuitive Machines que anava a ser utilitzada com a orientació durant el descens no va funcionar i la companyia es va veure obligada a utilitzar un instrument de la NASA.

L’agència espacial nord-americana ha desemborsat 118 milions de dòlars pel transport d’instruments científics i tecnològics continguts en sis càrregues útils, les quals formen part de les dotze càrregues que en total porta al seu interior el mòdul de la sèrie Nova-C de la companyia.

La nau de 4,3 metres d’altura i 675 quilos de pes, es va enlairar en el carenat d’un coet Falcon 9 de la firma Space X la matinada del passat 15 de febrer des del Centre Espacial Kennedy, a Florida, des d’on va emprendre un viatge de gairebé set dies.

Dimecres Odissu va efectuar amb èxit una inserció en l’òrbita lunar i es va mantenir a uns 90 quilòmetres d’altura, en la qual va romandre fins el descens d’avui, no sense abans compartir una imatge del cràter Bel’kovich K, "a les terres altes equatorials del nord de la Lluna", com va assenyalar Intuitive Machines.

Per al procés d’aterratge, que li va demandar prop d’una hora, Odiseo va necessitar encendre per uns deu minuts el seu motor principal, que utilitza oxigen líquid i propulsors de metà, i girar a fi de posar-se en posició vertical per posar-se sobre sis potes.

A Malapert A, on el dia es registren temperatures de més de 100 graus Celsius (212 Fahrenheit), Odisseu romandrà aproximadament uns set dies fins que arribi la nit en aquesta regió i quedi inoperable.

La missió, anomenada IM-1, s’emmarca en la iniciativa de Serveis Comercials de Carga Útil Lunar (CLPS, per les seues sigles en anglès) de la NASA, la qual forma part també del programa Artemis amb què l’agència espacial nord-americana planeja tornar a enviar viatges amb tripulació a la Lluna.

Va ser part d’aquest programa el mòdul de càrrega Peregrine, que el gener passat va desenganxar|enlairar amb èxit, però la nau va patir una fuga de combustible i va acabar fent un viatge de retorn a l’atmosfera terrestre per a una destrucció controlada.

En el cas d’Odiseo, a més dels instruments de la NASA, el mòdul porta amb si encàrrecs de clients particulars, entre ells la firma de roba i accessoris esportius Colúmbia, que testarà material aïllant, i l’artista plàstic Jeff Koons, que ha posat a la nau 125 diminutes escultures de les fases lunars.

Entre la varietat instruments de la NASA que transporta Odiseo, figuren alguns per a un millor mesurament del combustible, així com cambres|càmeres per capturar so i imatges fixes de la columna de pols produïda pel mòdul quan comença el seu descens a la superfície lunar.

L’àrea on el mòdul ha aterrat avui és una de les tretze regions candidates per a l’allunatge|encastament de la missió tripulada Artemis III de la NASA, prevista per al setembre de 2026.

L’agència espacial creu que en aquesta regió inexplorada hi podria haver dipòsits d’aigua congelada.

La missió d’Intuitive Machines busca consolidar una via per portar instruments científics de la NASA a la Lluna, com a també càrrega comercial, i d’aquesta manera aplanar el camí per a una presència humana sostenible en aquest satèl·lit natural.