28 anys atrapada en un cos inert

Maria Alba Quintana Armengol era una dona com qualsevol altra. Estava casada i tenia dos filles de vuit i quatre anys i les preocupacions pròpies d’algú que només feia deu dies que havia celebrat el seu 33 aniversari. El dissabte 16 de març del 1996 no es va trobar bé i va començar el calvari per a aquesta veïna d’Alfarràs i la seua família. Després d’anar de metge en metge es va despertar en una habitació de l’hospital de Bellvitge de Barcelona totalment conscient però incapaç de moure ni un sol múscul. Ni tan sols podia parlar. Havia patit un ictus de terribles conseqüències i ara era presonera del seu propi cos inert. Es va desesperar però no podia cridar. No podia fer res. D’això fa 28 anys. Maria Alba Quintana ja és àvia. La seua família ha trobat la manera de comunicar-se amb ella, tot i que només pot respondre amb moviments dels ulls. Una lliçó de vida.

En 1996 a Lleida no es feien ressonàncies magnètiques i això va retardar el diagnòstic mèdic i la posterior intervenció. Aquesta veïna d’Alfarràs va perdre el 96% de mobilitat després de patir l’ictus, el que es coneix com la síndrome Locked-in. Va ser un duríssim cop. Va passar tres mesos a Bellvitge i quatre a l’Institut Guttmann. Però la seua situació no va millorar. La van instal·lar a casa dels seus avis paterns a Almenar, però la situació era insostenible i van decidir ingressar-la a l’hospital de la Creu Roja de Lleida i, finalment, al sociosanitari Nadal Meroles, on actualment és la pacient que porta més temps ingressada.Amb l’únic entreteniment de la ràdio i les visites dels familiars, que li expliquen coses i li llegeixen llibres, van passant els dies per a aquesta veïna d’Alfarràs que quan somia té mobilitat, com li passava a Ramón Sampedro de Mar adentro. Cap de les persones properes a la Maria Alba no es va sentir amb cor de veure aquesta pel·lícula d’Alejandro Amenábar. El redactor del suplement Lectura de SEGRE Jaume Barrull Castellví ha entrevistat la Maria Alba Quintana, la seua mare i les seues filles i ha fet un seguiment del seu dia a dia durant més d’un any. Ho explica en un reportatge escrit com un documental en el qual les veus de totes les protagonistes ens expliquen la seua visió d’una mateixa història i ens la mostren des de diferents angles.