Un estudi associa contaminants ambientals amb més risc de càncer d’endometri

Un estudi de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), l’Institut Català d’Oncologia, la Universidad de Granada i l’Instituto de Investigación Biosanitaria de Granada ha revelat una associació entre les barreges de contaminants ambientals, coneguts com disruptors endocrins i presents en productes químics industrials, i un risc més elevat de desenvolupar càncer d’endometri.

L’estudi, publicat a 'Environmental Health Pespectives', aborda la relació entre el càncer d’endometri i l’exposició a barreges de contaminants ambientals que poden interferir amb les funcions de les hormones.

El càncer d’endometri és un tipus de tumor que es desenvolupa a la cara interna de l’úter i suposa més de 5.00 nous casos anuals a Espanya, amb un gran impacte en la salut de les dones, es presenta cada vegada amb més freqüència, en part, per l’envelliment de la població, i és un tipus de càncer dependent d’hormones, per la qual cosa els estrògens poden intervenir sobre el seu desenvolupament i evolució.

L’estudi aborda aquestes barreges de contaminants ambientals, uns compostos coneguts com a disruptors endocrins, actuen com a xenoestrògens i es troben a molts productes químics industrials, incloent pesticides i herbicides, a part de cosmètics i altres articles de consum quotidià.

Estudi de més de 300 dones

Mitjançant tècniques avançades en anàlisi química i assajos biològics, els investigadors han avaluat la càrrega hormonal total a la sang de més de 300 dones, amb i sense càncer d’endometri.

Segons la catedràtica de la Universitat de Granada i investigadora de l’Instituto de Investigación Biosanitaria de Granada i del Ciberesp Marieta Ferández, "l’ús d’aquests assajos biològics ajuda a entendre l’impacte negatiu de les barreges químiques".

Els resultats revelen una associació entre l’exposició als disruptors endocrins i un risc més elevat de desenvolupar aquest tipus de càncer, i la investigadora de l’Idibell i l’ICO Laura Costas ha afegit: "És interessant que trobem l’efecte amb dosis mitjanes de xenoestrògens, però no amb altes, de forma similar a l’observat amb les hormones endògenes."

Ha explicat que aquesta relació "segurament està vinculada amb la mateixa naturalesa del tumor", en ser un càncer dependent d’hormona, i ha dit que ara volen estudiar si la presència de xenoestrògens implicaria una pitjor evolució de la patologia en aquelles dones que ja tenen la malaltia.

Els investigadors assenyalen que l’estudi aporta llum sobre l’impacte negatiu dels disruptors endocrins en la salut humana i recalca la necessitat de considerar l’efecte combinat de barreges químiques en el moment de l’avaluació del risc ambiental.