La nova cúpula de Sant Ramon

Sant Ramon va instal·lar ahir dimarts la cúpula al cimbori de l’accés principal al santuari, una mola de fusta tractada amb sistemes ignífugs, amb un pes de 2.200 quilos i un diàmetre de 4,6 metres. Va ser aixecada 15 metres per una grua fins a situar-la sobre la torre.

Segons va explicar el prior de la comunitat mercedària, Francisco Marín, el projecte ha significat la culminació de les obres del santuari, que van quedar paralitzades el 1835 com a conseqüència de la desamortització eclesiàstica. L’edifici va passar més endavant a titularitat del bisbat de Solsona que el va retornar als mercedaris el 1901. Es tracta de l’entrada principal a l’edifici, la gran escalinata, com la coneix la gent gran de Sant Ramon. Va quedar a mig construir, la qual cosa ha obligat fins ara a accedir a l’edifici utilitzant l’escala de les estances dels frares. També s’ha reforçat l’escalinata i s’ha aixecat una estructura metàl·lica provisional que dona fermesa al cimbori i que permet l’afermament de la nova cúpula.Així mateix, l’arquitecte Josep Albert Adell va explicar que el treball l’ha realitzat l’empresa de Lleida Borniquel i ha utilitzat una fusta tractada amb un recobriment que la fa ignífuga per evitar que un incendi pogués destruir-la. El cost total de les obres és de 200.000 euros, finançats a través del 2% que destina a cultura el ministeri de Transports.El santuari de Sant Ramon, un edifici de gairebé una hectàrea de superfície, té una comunitat entre frares i novicis d’unes deu persones. El santuari rep unes 10.000 visites a l’any i la seua jornada de més afluència és el dia 31 d’agost amb la celebració de la festa del sant. Si bé la primera construcció d’un monestir en aquest lloc es remunta al 1245, l’actual edifici va començar a edificar-se l’any 1674.

Sense ajuts de la Generalitat, que va utilitzar 5 anys l’edifici com a dipòsit

L’alcalde de Sant Ramon, Josep M. Ribera, va lamentar ahir que la Generalitat no hagi invertit mai en l’històric edifici de la Segarra, especialment tenint en compte que durant 5 anys va utilitzar dos ales de l’immoble com a magatzem de llibres de les biblioteques de Catalunya (1995-2000). El pes dels volums va provocar greus problemàtiques a l’estructura de l’immoble, que finament, i malgrat les promeses del Govern que mai no es van fer realitat, van haver de reparar els mateixos mercedaris amb l’ajuda de voluntaris de la localitat.Durant les últimes dos dècades, es va invertir en el santuari dins d’un projecte marc de recuperació de l’immoble barroc un total de 2,5 milions d’euros. El finançament va anar a càrrec del ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, amb una aportació del 75%, i la resta a càrrec de la comunitat de mercedaris. Per la seua part, la diputació de Lleida va finançar fa quatre anys la reparació de la façana principal barroca de l’edifici. Aquest històric immoble va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1980. Destaca al seu interior el retaule de l’artista de Bellpuig Jaume Perelló. També és rellevant el gran claustre del convent i les col·leccions museístiques d’exvots i de pessebres. El santuari està obert durant tot l’any, i els mercedaris s’ocupen també de realitzar les homilies en una desena de poblacions de la comarca.