Un estudi publicat a 'Nature' explica per què els humans van perdre la cua

Un canvi genètic en els antics avantpassats podria explicar en part per què els humans no tenen cua com les mones, segons un nou estudi dirigit per investigadors de la Facultat de Medicina Grossman de la Universitat de Nova York. El treball es publica a la revista Nature i explica les bases genètiques de la pèrdua de la cua durant l’evolució dels humans i els simis (hominoïdeus).

A diferència d’altres espècies de primats, els hominoïdeus-inclosos els humans, ximpanzés, goril·les, orangutans i gibons- no tenen cua. Aquesta pèrdua és un dels canvis corporals més notables que s’han produït al llarg del llinatge evolutiu que va donar lloc als humans i altres simis. Tanmateix, recorda la revista, encara es desconeix el mecanisme genètic que va facilitar l’evolució d’aquesta pèrdua en els hominoïdeus.

Per provar d’aclarir-ho, els investigadors van comparar l’ADN de simis sense cua i humans amb el de mones amb cua, i van analitzar 140 gens relacionats amb el desenvolupament d’aquesta part del cos dels vertebrats.

Els autors de l’estudi van partir de la hipòtesi que la pèrdua de la cua es produïa per canvis en el codi de l’ADN (mutacions) d’un o més d’ells. Després de l’anàlisi, l’equip va identificar el gen TBXT, associat al desenvolupament de la cua, i va plantejar que la inserció d’un fragment de l’ADN conegut com a element Alu podria haver contribuït a la pèrdua de la cua en l’avantpassat hominoïdeus.

Per provar la seua teoria, els investigadors van generar models de ratolí que expressaven diferents formes del gen Tbxt, i van descobrir una varietat d’efectes a la cua, inclosos alguns ratolins nascuts sense ella. "El nostre estudi comença a explicar com l’evolució va eliminar les nostres cues, una qüestió que m’ha intrigat des que era jove", resumeix Bo Xia, un dels autors, en un comunicat de la Universitat de Nova York.

Segons els científics, es creu que la pèrdua d’aquesta extremitat posterior del cos en el grup de primats que inclou goril·les, ximpanzés i humans es va produir fa uns 25 milions d’anys. Després d’aquesta escissió evolutiva, el grup de simis que inclou els humans actuals va evolucionar cap a la formació de menys vèrtebres a la cua, donant lloc al còccix o rabada.

Encara que la raó de la pèrdua d’aquesta part del cos és incerta, alguns experts proposen que aquests canvis podrien haver sorgit per facilitar l’adaptació a la vida a terra i no en els arbres.

Els gens solen influir en més d’una funció de l’organisme, per la qual cosa els canvis que suposen un avantatge en un lloc poden ser perjudicials en un altre. En aquest sentit, l’equip d’investigació va observar un petit repunt en els defectes del tub neural (estructura clau que es forma en les primeres etapes del desenvolupament embrionari) en ratolins amb l’esmentada inserció al gen TBXT.

"Futurs experiments posaran a prova la teoria que, en un antic intercanvi evolutiu, la pèrdua de la cua en els humans va contribuir als defectes congènits del tub neural, com els relacionats amb la bífida espinal, que avui s’observen en un de cada mil nounats humans," afirma Itai Yanai, un altre dels signants.