Perseguides per ser dones i activistes

La dona era una ciutadana de segona per al franquisme, tant, que fins i tot va arribar a crear càstigs específics per a aquelles que sortien dels rols conservadors i reaccionaris durant la Guerra Civil i la dictadura. La historiadora, arqueòloga i antropòloga forense de la Universitat de Barcelona Laura Muñoz-Encinar protagonitza aquesta tarda, a la sala Jaume Magre, el debat de memòria organitzat per Drets Civils de la Paeria, sota el títol Desenterrant la repressió de gènere. Va explicar ahir a SEGRE que la seua investigació s’ha centrat en la repressió contra les dones republicanes que van patir la violència extrajudicial (amb el bàndol de guerra del 1936) a través de les fonts orals (testimonis), documentació i de les troballes a les fosses comunes.

“A partir d’aquesta anàlisi plantejo que va existir, de forma generalitzada a tot l’Estat, una estratègia repressiva específica contra les dones republicanes i que van patir una persecució per haver transgredit els rols de gènere establerts i pel seu activisme polític”, va assegurar. “Durant la Segona República es viu una transformació social i de gènere amb nous conceptes de dona que no encaixen amb el model patriarcal del franquisme, que es basa en la idea de crear un espai més domèstic per a elles”, va afegir. En aquest sentit, van ser perseguides no només per aquesta feminitat i el seu activisme, sinó també per ser mares, esposes o filles de republicans.

“L’objecte d’aquesta actuació no era la repressió massiva de les dones com sí que ho era en el cas dels homes. Encara que també eren executades, l’objectiu era la reeducació, al ser vistes com un ciutadà de segona classe”, va explicar Muñoz-Encinar. Tanmateix, la investigadora va assenyalar que, encara que la majoria no van ser executades, no significa que no patissin “violència extrema”, tant física com psicològica, per “depurar el cos de les dones”. Entre les tècniques que exercien els repressors hi havia el rapat de cabells “per eliminar elements de feminitat no acceptats”, així com obligar-les a ingerir oli de ricí “perquè expulsessin el comunisme del cos”. També van ser víctimes de violència sexual, algunes de les dones estant embarassades. “Eren passejades nues pels carrers, són agredides i moltes vegades violades”, va explicar. Una violència per castigar aquestes dones que fins i tot es va exercir després de la seua mort. “Es van exercir aquests processos de repressió postmortem. En el cas dels homes, soldats republicans que van ser enterrats de cap per avall en un tracte clarament vexatori, mentre que en les dones hi ha casos de cossos trobats entre dos homes en una posició sexualitzada i un patró diferent, ja que eren les últimes a ser introduïdes dins de les fosses i en un lloc concret”, va assegurar.“De moltes no s’ha trobat les restes i es coneix la seua història per les famílies”, va lamentar. La investigadora va considerar que els últims deu anys “s’ha fet un gran esforç en estudis amb perspectiva de gènere”.