Quins animals són més vulnerables a l’extinció pel canvi climàtic?

Un treball de la Universitat d’Oxford ha utilitzat el registre fòssil per comprendre millor quins factors fan que els animals siguin més vulnerables a l’extinció a causa del canvi climàtic.

Els resultats poden ajudar a identificar les espècies que avui corren més risc a causa del canvi climàtic provocat per l’home. Les troballes es publiquen a la revista 'Science'.

Per analitzar aquesta qüestió, els investigadors han analitzat el registre fòssil d’invertebrats marins (com garotes, caragols i mariscos) durant els últims 485 milions d’anys. Els invertebrats marins tenen un registre fòssil ric i ben estudiat, el que permet identificar quan i potencialment per què les espècies s’extingeixen.

Utilitzant més de 290.000 registres fòssils que cobreixen més de 9.200 gèneres, els investigadors van recopilar un conjunt de dades de trets clau que poden afectar la resiliència a l’extinció, inclosos trets no estudiats en profunditat anteriorment, com la temperatura preferida. Aquesta informació de trets es va integrar amb dades de simulació climàtica per desenvolupar un model que comprengui quins factors van ser més importants per determinar el risc d’extinció durant el canvi climàtic.

Entre els resultats claus de la investigació es pot destacar diverses conclusions. Per començar, els autors van descobrir que les espècies exposades a un canvi climàtic més elevat tenien més probabilitats d’extingir-se. En particular, les espècies que van experimentar canvis de temperatura de 7°C o més al llarg de les etapes geològiques eren significativament més vulnerables a l’extinció.

També van descobrir que les espècies que ocupaven extrems climàtics (per exemple, a regions polars) eren desproporcionadament vulnerables a l’extinció, i els animals que només podien viure en un rang estret de temperatures (especialment rangs inferiors a 15°C) tenien significativament més probabilitats d’extingir-se. Tanmateix, la mida de l’àrea de distribució geogràfica va ser el predictor més fort del risc d’extinció. Les espècies amb àrees de distribució geogràfica més àmplies tenien significativament menys probabilitats d’extingir-se. La mida corporal també era important, ja que les espècies de cos més petit tenien més probabilitats d’extingir-se.

Tots els trets estudiats van tenir un impacte acumulatiu en el risc d’extinció. Per exemple, les espècies amb àrees geogràfiques petites i àrees tèrmiques estretes eren fins i tot més susceptibles a l’extinció que les espècies que tenien només un d’aquests trets.

Cooper Malanoski, del departament de Ciències de la Terra de la Universitat d’Oxford, primer autor de l’estudi, apunta en un comunicat: "El nostre estudi va revelar que el rang geogràfic era el predictor més fort del risc d’extinció dels invertebrats marins, però que la magnitud del canvi climàtic també és un factor important com a predictor d’extinció, que de fet té implicacions per a la biodiversitat actual davant el canvi climàtic.'

Atès que l’actual canvi climàtic impulsat per l’home ja està empenyent a moltes espècies al caire de l’extinció, aquests resultats podrien ajudar a identificar els animals que corren més risc i informar estratègies per protegir-los. Segons l’equip d’investigació, el treball del futur hauria d’explorar com el canvi climàtic interactua amb altres possibles factors d’extinció, com l’acidificació dels oceans i l’anòxia (on l’aigua de mar es queda sense oxigen).