'La sociedad de la nieve' i 'Robot Dreams', a per l’Òscar

En els 96 anys d’història dels Òscar, el cine espanyol ha rebut 17 premis, una xifra que podria augmentar aquest 2024 si es concreten les dos nominacions a 'La sociedad de la nieve', de Juan Antonio Bayona -pel·lícula internacional i maquillatge i perruqueria-, i la de 'Robot Dreams', de Pablo Berger, en animació.

Si s'aconseguís el premi en les tres categories, els Òscar per als artistes espanyols del cine arribarien a 20. Alguns d’ells ho han aconseguit en dos ocasions: Pedro Almodóvar i Gil Parrondo, una cosa que aquest any podrien repetir també Montse Ribè i David Martí, que ja van guanyar el 2007 el de millor maquillatge per 'El laberinto del fauno'.

En aquesta edició repeteixen nominació, juntament amb Ana López-Puigcerver, en la mateixa categoria, que ara es diu maquillatge i perruqueria, pel seu treball a 'La sociedad de la nieve'. Això fa que siguin cinc els espanyols que competeixen aquest any per tres Òscar, una estatueta que ja han rebut talents com Penélope Cruz, Javier Bardem o Luis Buñuel (en el seu cas per una pel·lícula de producció francesa, 'El discret encant de la burgesia').

El primer Òscar va arribar el 1971 per a l’enginyer Juan de la Cierva, nebot de l’inventor de l’autogir, que va ser premiat per crear un estabilitzador òptic o 'dynalens' per eliminar els efectes de moviment, vibracions i desenfocament de les càmeres.

Un guardó que va inaugurar una bona ratxa per als professionals espanyols del cine, que en la dècada dels setanta del segle XX es van portar ni més ni menys que cinc Oscar: Gil Parrondo com a dissenyador de vestidor el 1971 per 'Patton' -juntament amb Antonio Mateos- i el 1972 per 'Nicolás y Alejandra', pel·lícula per la qual també va ser premiat Antonio Castillo, en el seu cas a millor disseny de vestidor.

L’any següent li tocaria a un dels grans mestres del cine, Luis Buñuel, que es va portar l’Òscar a millor pel·lícula internacional -en aquella època denominada 'en llengua no anglesa' - per la producció francesa 'El discret encant de la burgesia', protagonitzada per Fernando Rey.

Els setanta es van tancar amb el premi a un dels millors directors de Fotografia que ha donat Espanya, Néstor Almendros, per la seua tasca a 'Días del cielo’ (1978), de Terrence Malick. Va ser la primera de quatre nominacions, però el seu únic Òscar.

Quatre Òscar a millor film internacional de 20 nominacions

Després de l’Òscar a Buñuel el 1973, el primer a millor pel·lícula internacional per a una producció espanyola va ser el de José Luis Garci, per 'Tornar a començar', el 1983.

Sis anys després va rebre la seua primera nominació Pedro Almodóvar, per 'Mujeres al borde de un ataque de nervios’, però va ser el 2000 quan va aconseguir la seua primera estatueta a millor film internacional per 'Todo sobre mi madre'. Tres anys després s’emportaria el de millor guió per 'Hable con ella'.

Abans que ell, s’havia emportat el guardó Fernando Trueba, per 'Belle époque' (1992), protagonitzada, entre altres, per Penélope Cruz, que va viatjar amb tot l’equip de la pel·lícula a Los Angeles, en la seua primera incursió a Hollywood.

Els premis en aquesta categoria es tanquen, fins ara, amb el que va aconseguir Alejandro Amenábar per 'Mar adentro’, el 2005. Des d’aleshores només un altre film d’Almodóvar ha arribat a la final dels Òscar, amb 'Dolor y gloria', que en la cerimònia de 2020 va perdre davant l’huracà coreà de 'Parásitos'.

I aquest any arriba l’oportunitat d'aconseguir de nou l’Òscar per a Espanya amb la història de Baiona sobre la coneguda com a 'tragèdia dels Andes’.

Berger, la tercera nominació per a l’animació espanyola

Una altra de les nominacions espanyoles d’aquest any és la de Pablo Berger, per 'Robot Dreams', una adaptació de la novel·la del mateix títol de Sara Varon, tota una oda d’amor a Nova York.

És el quart llargmetratge de Berger i el primer que fa en animació, un estil de cine que encara no ha donat cap Òscar a Espanya. Encara que sí que van estar nominades 'Chico & Rita", de Fernando Trueba i Javier Mariscal, en 2011, i 'Klaus', de Sergio Pablos i Marisa Román, el 2020.

Premis d’interpretació

En el camp de la interpretació, els dos premis que atresora Espanya es deuen a la parella més popular del cine espanyol.

Javier Bardem se'l va emportar, a millor actor secundari, per 'No es país para viejos’ (2008), dels germans Coen, i Penélope Cruz a millor actriu de repartiment per 'Vicky Cristina Barcelona' (2009), de Woody Allen. Els dos acumulen a més unes altres tres nominacions.

En 2007 Pilar Revuelta es va emportar l’Òscar -juntament amb mexicà Eugenio Caballero- a millor direcció artística pel seu treball a 'El laberinto del fauno', de Guillermo del Toro.

I de moment els últims Òscar amb accent espanyol van ser el 2021 per a Sergio López-Rivera, al millor maquillatge i perruqueria per 'La madre del blues’, i el 2022 per a Alberto Mielgo, pel seu curtmetratge 'El limpiaparabrisas’.