Lleidatanes referents de la resistència

Lleidatanes com a referents de la resistència al franquisme, al feixisme i al nazisme apareixen en una iniciativa del Memorial Democràtic per reivindicar la figura de dotze dones. S’emmarca dins del projecte WIRE, Women in Resistance, que naix amb l’objectiu de situar el paper de les dones, com a agents i víctimes, en el centre de les narratives històriques actuals de resistència a Europa per ajudar a remodelar el discurs de la memòria democràtica i els seus valors associats. No només es tracta d’identificar dones que van participar en diversos moviments de resistència, sinó que es busca reconstruir i donar a conèixer públicament la memòria d’aquestes dones, moltes de les quals van fer de la resistència una condició de vida.

Així mateix, el projecte vol canviar la narrativa i demostrar que la resistència no va ser necessàriament armada ni violenta i identificar les dones “com a subjectes actius i conscients” d’aquesta lluita, més que com a víctimes o heroïnes.D’aquesta forma, el dossier proposa diferent material didàctic perquè els alumnes puguin treballar-lo a les aules per endinsar-se en la realitat de la postguerra espanyola i el context de la Segona Guerra Mundial a través de les seues accions individuals. El projecte està dirigit a intentar donar visibilitat i recuperar el paper de la dona en els moviments de resistència a Europa “de vegades ocult i menyspreat en la historiografia”. Segons els impulsors, “aquesta mirada feminista és imprescindible per comprendre la complexitat dels processos històrics que s’estudien a les aules”.Entre els referents que apareixen en aquest dossier hi ha cinc lleidatanes. La primera d’elles és Conxita Grangé, originària d’Espui, i supervivent del camp de concentració de Ravensbruck. El material ressalta que Grangé “no va dubtar a enrolar-se a la resistència interior a França contra els nazis amb la seua família, compromís que va mantenir fins i tot després de ser deportada, sense llibertat i en les condicions inhumanes dels camps nazis sabotejant armament i els materials que els obligaven a fabricar”. A la llista també figura Generosa Cortina, de Son (Pallars Sobirà), que va formar part d’una xarxa d’informació belga. La seua tasca consistia a fer de bústia d’informació que arribava a casa seua i, juntament amb del seu marit, originari d’Escart, al Sobirà, també va participar en el rescat d’aviadors aliats. Va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück. Grangé i Cortina van ser reconegudes pel Govern francès per la seua contribució a la lluita contra l’ocupació nazi.Una altra de les figures que reivindica el Memorial Democràtic és la de María Castelló Ibarz, nascuda a Mequinensa, que va participar en la resistència francesa al costat de la seua família i que va ser deportada als camps nazis de Dachau i Ravensbrück. També es parla de la vida de la històrica sindicalista Carme Casas Godessart, nascuda a Alcalá de Gurrea (Osca) però que als 13 anys es va traslladar a viure Almacelles amb la seua família. Així mateix, el dossier tracta la figura d’Elvira Ballesté Naval, d’Albelda, per explicar la repressió que van patir ella mateixa i la seua família per la dictadura franquista després de la Guerra Civil.